Ester Xargay Melero (català: Ester Xargay i Melero) (Sant Feliu de Guíxols,12 d'abril de 1960- Palamós,19 de gener de 2024)[1] fou una poeta, videoartista i agitadora cultural catalana. També va ser activa escrivint novel·les, assaigs i traduccions.[2] L'experimentació va marcar sempre la seva obra singular tant poètica com audiovisual, mitjançant la qual va abordar temes com el capitalisme avançat, el masclisme, la destrucció del medi ambient i la repressió de l'Estat espanyol.[3]
Biografia
Va passar la seva adolescència i joventut entre París i Bourges i va tornar als Països Catalans quan tenia 18 anys per a estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i ben aviat va començar a interessar-se pel vincle entre les arts plàstiques i la poesia.[4] Va formar part del panorama poètic català del tombant de segle xxi, teixint la seva obra i fent moure, des de l'ombra de darrere l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Va conrear també el gènere de l'acció artística i el happening.[5]
Xargay va col·laborar en diaris i revistes com ara Avui, Papers d'Art, Reduccions, Transversal, Talp Club, Làtex, Sense títol, Barcelona Review, Internet Corner o El Temps, amb articles sobre la interdisciplinarietat, la dissolució dels gèneres i altres temes en el camp de l'art i la literatura.[5][10] La seva poesia destaca per jugar amb les formes i trencar-les: sovint als seus versos no hi ha persones ni temps ni seqüencialitat, per reivindicar l'alliberament de l'estil i explorar la poesia lluny de la mirada més tradicional.[3]
Un pedrís de mil estones, coescrit amb Carles Hac Mor, Tarragona: Edicions El Mèdol, 1992 - (en la col·lecció El Mèdol Narrativa, però es podria considerar poesia en prosa). (ISBN 9788486542474)
Volts en el temps, La Cèl·lula, 1997 (reeditat dins el llibre Trenca-sons)
Darrere les tanques, amb dos pròlegs d'Annie Bats, un dels quals en vers, i dibuixos d'Humberto Rivas / Andrés Hispano. Palma: El Tall Editorial, 2000. (ISBN 9788487685897)
Trenca-sons, llibre en 8 parts amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d'Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera. Gaüses: Llibres del Segle, 2002. (ISBN 9788489885417)
Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots), coescrit amb Carles Hac Mor, amb dibuixos de Mariona Millà. Barcelona: March Editor, 2007. (ISBN 9788496638099)
Fissura, llibre ‘partit': mig llibre de poemes de Xargay i mig de Carles Hac Mor, amb vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez. Barcelona: Edicions 1010, 2008 (edició artesana de tiratge limitat).
Els següents reculls estan publicats en format de plaquettes (plecs) o desplegables.
Les flaires del galliner, poema desplegable sobre collage d'en Pere Noguera. revista/plaquetteL'Avioneta, Albert Ferrer Editor, novembre 1993 (reeditat dins el llibre Trenca-sons)
Ainalar, plaquette, Els Ulls de Tirèsies 18, Barcelona: Cafè Central, 2005
Éssera ponent, plaquette, Lleida: Morphosi, 2006
Novel·la
Carabassa a tot drap, o Amor lliure, ús i abús, novel·la experimental de caràcter caòtico-rocambolesc filosofal, coescrit amb Carles Hac Mor. Pagès Editors, Lleida, 2001
Teatre
Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, coescrit amb Carles Hac Mor, Entreacte, Editorial AADPC, 2000.
Antologada com a videoartista o poeta i rapsoda a
Videopoesia catalana del segle XX, antologia realitzada per Habitual Video Team (Lis Costa i Josep M. Jordana), Propost.org, 2001 (DVD).[15]
PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003), Projectes poètics sense títol - propost.org amb el suport de Habitual Video Team, Barcelona, 2004 (DVD, 60 minuts).[16][17]
Poeta s e s, poesia musicada i recitada per Juan Crek, La Olla Expréss, 2006. Inclou poemes d'Ester Xargay, Carles Hac Mor, Enric Casasses, Eli Gras, Pau Riba, Elena Val, Víctor Nubla, Adela de Bara i d'altres (CD).
Videoart
Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions..., 1999, en col·laboració amb Adolf Alcañiz, Barbara Held i Carles Hac Mor.[18] (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999).[19][20]
El Grup de Treball, 2000, documental per a BTV sobre aquest moviment català d'art conceptual. Premi Espais a la Crítica d'art.
L'edat de pedra (2013, durada: 23'40"), curtmetratge experimental amb Lluís Calvo.[21][22]
La poesia d'Ester Xargay és provocadora i transgressora. Tensa el llenguatge fins al límit de l'experimentació i s'acosta sovint a les actituds de la poesia que la tradició –especialment la francesa– ha qualificat de maleïda. És l'insurrecte que entra per la boca i, fet eructe, en surt gramatical, tal com expressa en una de les seves composicions.
»
↑Del primer pròleg d'Annie Bats a Darrere les tanques:[8]
«
Sempre m'ha semblat que Ester Xargay [...] portava una maleta de saltimbanqui que s'obria a les places o als jardins –i que pot ser darrerament un ordinador portàtil, d'on sorgeixen estranyes veus i ombres–, amb la complicitat de Carles Hac Mor, que fa de Mercier i Camier, [...] no pas per convertir, un cop més, l'art en circ (solemne o mundà) sinó per fer del circ, de l'envelat (com el ring d'Arthur Cravan) un lloc de desvelament, desvetllament d'estancament, d'agitació perpètua, i per perpetrar amb aquesta agitació una gesta ofensiva –encara que sigui en el circ de les institucions– contra la museística [...], o, si es vol, contra la fascinació mústia, la medusació, del col·lector i consumidor d'art. [...] Ella és una saltatanques, una saltamarges, i assalta els posseïdors tancats i barrats de la pro(e)sa poètica, i els proveïdors de massa poètica. [...] el seu barroquisme híbrid, això sí, indecorós i apedaçat, on, entre les peces, apareix la ratlla, la rialla que esquerda el continu de la idea, la imatge, la frase.
