Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Estela discoïdal

Estela discoïdal amb un lauburu
Tipus	làpida

Una estela discoïdal és un monument funerari que es pot trobar en algunes zones d'Europa Occidental, de Rússia, de Barbaria i de l'Orient Mitjà (Síria i l'antiga Armènia). És típic dels fossars medievals de la comarca del Matarranya i és abundant als fossars del País Basc del Nord, on es coneixen amb el nom de hilarri.

Aquestes esteles funeràries tenen forma de disc encarat cap al sol, a sobre d'un suport trapezoïdal. S'hi gravaven símbols pagans solars com ara rosetes hexapètales i flors de la vida, i també símbols cristians. A les esteles del País Basc del Nord és típica la presència de lauburus.

La tradició de fer esteles discoïdals és antiga i ja a l'edat del bronze en trobem exemples al sud-oest de la península Ibèrica (esteles del sud-oest). L'estela de Luna (situada a Luna, municipi de l'Aragó) és un cas anòmal perquè té les característiques de les esteles del sud-oest però s'ha trobat al nord-est de la península.

A Catalunya en trobem a l'Aleixar, adossades a la paret de l'església de Sant Martí.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estela discoïdal