Estats financers

Jakob Fugger amb el seu comptador principal M. Schwarz. Com a fons apareixen dossiers amb els noms de les sucursals de la Casa Fugger: Roma, Venècia, Cracòvia, Lisboa, Innsbruck, Nuremberg, etc.

Els estats financers, també anomenats estats comptables, informes financers o comptes anuals, són informes que utilitzen les institucions per tal de reportar la situació econòmica i financera i els canvis que experimenta la mateixa en una data o període determinat. Aquesta informació resulta útil per a l'Administració, gestors, reguladors i altres tipus d'interessats com ara els accionistes, creditors o propietaris.

La majoria d'aquests informes constitueixen el producte final de la comptabilitat i són elaborats d'acord amb principis de comptabilitat generalment acceptats, normes comptables o normes d'informació financera. La comptabilitat és duta a terme pel comptable, en alguns països comptadors públics que, en la majoria dels països del món, han d'enregistrar-se en organismes de control públics o privats per a poder exercir la professió.

Els estats financers són les eines més importants amb què compten les organitzacions per a avaluar l'estat en què es troben.

Objectius

Luca Pacioli, inventor de la comptabilitat per partida doble.

L'objectiu dels estats financers és donar informació sobre el patrimoni de l'ens emissor en una data i la seva evolució econòmica i financera en el període que abasten, per tal de facilitar la presa de decisions econòmiques. Es considera que la informació que han d'oferir els estats financers han de referir-se als següents aspectes de l'ens emissor:

  • La seva situació patrimonial en la data dels esmentats estats
  • Un resum de les causes del resultat assignable a aquest lapse de temps;
  • L'evolució del seu patrimoni durant el període;
  • L'evolució de la seva situació financera en el mateix període
  • Altres fets que ajudin a avaluar les sumes, moments i incerteses dels futurs fluxos de fons que els inversors i creditors rebran de l'ens per distints conceptes.

Classes d'estats

Exemple d'una gràfica per a mostrar un indicador financer.

Els principals components dels Estats Financers són els següents:

Els estats financers es presenten acompanyats de notes i quadres, que "revelen" o aclareixen punts d'interès que, per motius tècnics o pràctics, no estan reflectits en el cos principal.

Aquests estats financers són la base d'altres informes, quadres i gràfics que permeten definit la rendibilitat, solvència, liquiditat, valor en borsa i altres paràmetres que són fonamentals a l'hora de manejar les finances d'una institució.

Habitualment quan es parla d'estats financers se sobreentén que són els referits a la situació actual o passada, encara que també és possible formular una projecció dels estats financers. Així, es podrà elaborar una projecció d'un estat de situació, d'un estat de resultats o d'un estat de flux d'efectiu.

Característiques de la informació

Estat de Situació del Wachovia National Bank de 1906.

La informació continguda en els estats financers hauria de reunir, per a ser útil als seus usuaris, les següents característiques:

  1. Pertinència
  2. Fiabilitat
  3. Aproximació a la realitat
  4. Essencialitat
  5. Neutralitat
  6. Integritat
  7. Verificabilitat
  8. Sistemàtica
  9. Comparabilitat
  10. Claredat

Altres denominacions

  • A Argentina se solen denominar "balance" al conjunt dels estats financers, encara que el nom oficial és "estados contables"[1]
  • A Espanya es denominen "Comptes Anuals ".[2]

Referències

http://www.icac.meh.es/Controladores/VerDocumento.ashx?hid=norcon0055 Arxivat 2020-12-05 a Wayback Machine.

Enllaços externs