PROFILPELAJAR.COM

Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica. Aquesta existí, amb alguns canvis territorials entre els seus Estats membres, fins al 24 d'agost del 1866, sota la presidència de l'austríaca i imperial Casa d'Habsburg, que era representada per un enviat presidencial austríac a la dieta a Frankfurt.

En general, el seu territori coincidia aproximadament amb les fronteres del Sacre Imperi Romanogermànic a l'hora de començar la Revolució francesa, fora de Bèlgica (encara no existent aleshores). Excepte per les dues potències rivals principals, la Monarquia Habsburgica i Prússia, i el marge esquerre del Rin (que França s'havia annexat, amb el diminut comtat de Katzenelnbogen), els altres Estats membres, o els seus precursors, que ara formen la major part d'Alemanya, havien pertangut a la Confederació del Rin napoleònica.

L'Imperi austríac, excloent el Regne d'Hongria, el Principat de Transsilvània i Croàcia (tots ells es van convertir en parts del regne apostòlic d'Hongria dins de la monarquia dual danubiana, el Regne Llombardovènet (parts constituents perdudes en favor d'Itàlia en 1859- viz. 1866), Bucovina, els regnes de Dalmàcia i Galítsia
1. Regne de Bohèmia
2. Arxiducat d'Àustria (dividit entre Alta Àustria i Baixa Àustria el 1849)
3. Margraviat de Moràvia
4. Gran Ducat de Salzburg
5. Ducat de Caríntia
6. Ducat de Carniola
7. Ducat d'Alta i Baixa Silesia
8. Ducat d'Estíria
9. Litoral (consistent en Gorizia i Gradisca, Ístria i Trieste)
10. Comtat de Tirol
11. Vorarlberg
El Regne de Prússia (sense la Poznàni, Prússia Oriental i Prússia Occidental)
1. Brandenburg
2. Pomerània
3. Província del Rin (fins a 1822, Sota Rin i Jülich-Cléveris-Berg)
4. Saxònia
5. Silèsia
6. Westfàlia
El Regne de Baviera (el tercer Estat membre més gran)
El Regne de Saxònia
El Regne de Hannover
El Regne de Württemberg
L'Electorat de Hessen
El Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Hessen
El Ducat de Holstein (en unió personal amb el Regne de Dinamarca no va ser un anterior membre de la Confederació del Rin)
1. El Ducat de Schleswig (un feu de Dinamarca i conjuntament amb el Ducat de Holstein en unió personal amb el Regne de Dinamarca) no va ser un membre anterior tampoc del Sacre Imperi Romanogermànic ni de la Confederació del Rin. El govern secessionista (proalemany) de Schleswig-Holstein (1848-51) va unir Schleswig a la Confederació. Això no va ser reconegut pel govern danès, i l'acord de pau de 1851 especificava que Schleswig no era un membre.
El Gran Ducat de Luxemburg (va perdre la meitat del seu territori en l'oest en favor de Bèlgica amb la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos en 1839, i a partir de llavors causant l'entrada com a membre del Ducat de Limburg).
El Ducat de Limburg (es va convertir en membre en 1839 com a compensació per pèrdues territorials en el Gran Ducat de Luxemburg que van ser causades per la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos).
El Ducat de Brunsvic (abans el Principat de Wolfenbüttel de Brunsvic-Lüneburg)
El Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin
El Ducat de Nassau
El Gran Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach
El Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg (fins al 1825)
El Ducat de Sajonia-Coburg-Saalfeld (fins a 1826)
El Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha (des del 1826)
El Ducat de Saxònia-Meiningen
El Ducat de Saxònia-Hildburghausen (Saxònia-Altenburg des del 1826)
El Gran Ducat de Mecklenburg-Strelitz
El Ducat d'Oldenburg (Gran Ducat des de 1829)
El Ducat d'Anhalt-Dessau (Ducat d'Anhalt des de 1863)
El Ducat d'Anhalt-Bernburg (fins a 1863)
El Ducat d'Anhalt-Köthen (fins a 1847)
El Principat de Schwarzburg-Sondershausen
El Principat de Schwarzburg-Rudolstadt
El Principat de Hohenzollern-Hechingen (fusionat amb Prússia en 1850)
El Principat de Liechtenstein
El Principat de Hohenzollern-Sigmaringen (fusionat amb Prússia en 1850)
El Principat de Waldeck i Pyrmont
El Principat de Reuss Línia Major
El Principat de Reuss Línia Menor
El Principat de Schaumburg-Lippe
El Principat de Lippe
El Landgraviat de Hessen-Homburg (des de 1817)
El Ducat de Lauenburg
La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck
La Ciutat Lliure de Frankfurt del Main
La Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen (encara un Estat constitutiu de l'Alemanya federal)
La Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg (encara ara Estat constitutiu de la República Federal d'Alemanya)

Les quatre ciutats lliures eren repúbliques per constitució, mentre que tots els altres membres eren monarquies; algunes d'elles constitucionals, unes altres, absolutistes.