Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica. Aquesta existí, amb alguns canvis territorials entre els seus Estats membres, fins al 24 d'agost del 1866, sota la presidència de l'austríaca i imperial Casa d'Habsburg, que era representada per un enviat presidencial austríac a la dieta a Frankfurt.
En general, el seu territori coincidia aproximadament amb les fronteres del Sacre Imperi Romanogermànic a l'hora de començar la Revolució francesa, fora de Bèlgica (encara no existent aleshores). Excepte per les dues potències rivals principals, la Monarquia Habsburgica i Prússia, i el marge esquerre del Rin (que França s'havia annexat, amb el diminut comtat de Katzenelnbogen), els altres Estats membres, o els seus precursors, que ara formen la major part d'Alemanya, havien pertangut a la Confederació del Rin napoleònica.
El Ducat de Holstein (en unió personal amb el Regne de Dinamarca no va ser un anterior membre de la Confederació del Rin)
El Ducat de Schleswig (un feu de Dinamarca i conjuntament amb el Ducat de Holstein en unió personal amb el Regne de Dinamarca) no va ser un membre anterior tampoc del Sacre Imperi Romanogermànic ni de la Confederació del Rin. El govern secessionista (proalemany) de Schleswig-Holstein (1848-51) va unir Schleswig a la Confederació. Això no va ser reconegut pel govern danès, i l'acord de pau de 1851 especificava que Schleswig no era un membre.
El Gran Ducat de Luxemburg (va perdre la meitat del seu territori en l'oest en favor de Bèlgica amb la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos en 1839, i a partir de llavors causant l'entrada com a membre del Ducat de Limburg).
El Ducat de Limburg (es va convertir en membre en 1839 com a compensació per pèrdues territorials en el Gran Ducat de Luxemburg que van ser causades per la desintegració del Regne Unit dels Països Baixos).
El Ducat de Brunsvic (abans el Principat de Wolfenbüttel de Brunsvic-Lüneburg)
El Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin
El Ducat de Nassau
El Gran Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach
El Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg (fins al 1825)
Les quatre ciutats lliures eren repúbliques per constitució, mentre que tots els altres membres eren monarquies; algunes d'elles constitucionals, unes altres, absolutistes.