En comparació amb l'agitació política que va afectar la República de Weimar, el desenvolupament polític en Württemberg es va dur a terme amb estabilitat i continuïtat. Els tres períodes legislatius del parlament de Württemberg des de 1920 fins 1932 van transcórrer esgotant la longitud prescrita de quatre anys, a diferència del que ha passat a nivell federal. Els socialdemòcrates van perdre d'hora la seva influència a Württemberg en la història de l'estat, i es van formar coalicions conservadores de 1924 a 1933. Malgrat les nombroses crisis financeres que van afectar Alemanya durant els anys 1920 i 1930, el desenvolupament econòmic de Württemberg va evolucionar millor que en molts altres estats alemanys, i la seva capital, Stuttgart, es va convertir en un centre regional de les finances i la cultura.
Amb la presa Nazi del poder nacional el 1933 i la següent eliminació de totes les organitzacions no nazis (Gleichschaltung), Württemberg i tots els altres estats alemanys van ser abolits, a la pràctica, però no de llei. El territori va ser fusionat per breu temps en el gau de Württemberg-Hohenzollern. Després de la Segona Guerra Mundial, Württemberg va ser dividit entre les zones d'ocupació aliades francesa i americana d'Alemanya i es va convertir en part de dos nous estats: Württemberg-Baden (governada pels nord-americans) i el més petit Württemberg-Hohenzollern governat pels francesos. Aquests dos estats van ser fusionats amb Baden el 1952 per formar el modern estat federat alemany de Baden-Württemberg.
L'ex-escut d'armes de l'estat va ser utilitzat posteriorment per la família Porsche com a inspiració per crear el logotip de l'empresa Porsche.
Waldemar Besson: Württemberg und die deutsche Staatskrise 1928–1933. Eine Studie zur Auflösung der Weimarer Republik. Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart 1959, (Zugleich: Tübingen, Universität, Habilitations-Schrift, 1958).
Eberhard Gönner, Günther Haselier: Baden-Württemberg. Geschichte seiner Länder und Territorien. 2., ergänzte Auflage. Ploetz, Freiburg u. a. 1980, ISBN 3-87640-052-X.
Eberhard Kolb, Klaus Schönhoven: Regionale und lokale Räteorganisationen in Württemberg 1918/19 (= Quellen zur Geschichte der Rätebewegung in Deutschland 1918/19. Bd. 2). Droste, Düsseldorf 1976, ISBN 3-7700-5084-3.
Thomas Kurz: Feindliche Brüder im deutschen Südwesten. Sozialdemokraten und Kommunisten in Baden und Württemberg von 1928 bis 1933 (= Berliner historische Studien. Bd. 23). Duncker & Humblot, Berlin 1996, ISBN 3-428-08524-8 (Zugleich: Freiburg (Breisgau), Universität, Dissertation, 1994).
Thomas Schnabel: Geschichte von Baden und Württemberg 1900–1952. W. Kohlhammer, Stuttgart u. a. 2000, ISBN 3-17-015924-0.
Hansmartin Schwarzmaier: (Hrsg.) Handbuch der baden-württembergischen Geschichte. Band 4: Die Länder seit 1918. Im Auftrag der Kommission für Geschichtliche Landeskunde in Baden-Württemberg herausgegeben. Klett-Cotta, Stuttgart 2003, ISBN 3-608-91468-4.
Reinhold Weber: Bürgerpartei und Bauernbund in Württemberg. Konservative Parteien im Kaiserreich und in Weimar (1895–1933) (= Beiträge zur Geschichte des Parlamentarismus und der politischen Parteien. Bd. 141). Droste, Düsseldorf 2004, ISBN 3-7700-5259-5 (Zugleich: Tübingen, Universität, Dissertation, 2003).
Reinhold Weber: Kleine Geschichte der Länder Baden und Württemberg 1918–1945. DRW Verlag, Leinfelden-Echterdingen 2008, ISBN 978-3-87181-714-4.