Estanislao Urquijo y Landaluce[nota 1](Murga, 7 de maig de 1816 – Madrid, 30 d'abril de 1889) fou un empresari i polític espanyol, alcalde de Madrid en 1883[1] i senador per la província d'Àvila entre 1886 i 1889.[2] D'origen humil, va acumular una gran fortuna i una gran rellevància en l'àmbit dels ferrocarrils a l'Espanya del segle xix, sent nomenat Marquès d'Urquijo en 1871.
Va néixer a Murga el 7 de maig de 1816,[3]Àlaba, en el si d'una família de pagesos, va estudiar a Laudio i Madrid. Va ser a la capital on es va llaurar una reputació al món de la banca i la borsa vinculat tant a cases locals com als interessos d'inversors estrangers com els Rothschild, arribant al consell del Banc d'Espanya. El desenvolupament del ferrocarril a Espanya va tenir lloc a partir de la llei de 1854 i Urquijo va forjar una fortuna com a fundador d'empreses com "Ferrocarriles del Mediodía" i en empreses navilieres. També es va beneficiar dels problemes d'un altre gran financer espanyol, el Marquès de SalamancaJosé de Salamanca y Mayol.
Va morir el 30 d'abril de 1889 en Madrid,[3] al seu domicili del carrer de la Montera núm 22 on actualment pot veure's una placa commemorativa dedicada per la Societat d'Escriptors i Artistes en 1890.
El Marquès d'Urquijo té un carrer a Madrid, que desemboca en el Passeig del Pintor Rosales. La seva denominació va substituir l'antic carrer d'Areneros i fou un acord municipal del 8 de març de 1889.[4]
