L'esquà forapista o l’esquà de fons fa referència a l'esquà que es realitza en les à rees externes als lÃmits que es marquen en les pistes de les estacions d'esquÃ. A diferència de l’esquà en pista, l’esquà forapista es practica sobre neu verge i, per tant, fora de les pistes preparades i senyalitzades d'un centre d'esquÃ.
La seua popularitat ha augmentat en els últims anys, sobretot a Europa, al Canadà i als Estats Units. Segons centres d’esquà dels Pirineus, com ara Grandvalira (Andorra), s’adverteix de la gran popularitat d'aquesta modalitat que va començar a practicar-se en els anys setanta, quan va ser reconegut com a esport.
Terminologia
El terme forapista refereix al lloc on es practica l'esquÃ, mentre que termes com ara l'esquà de muntanya, freestyle o telemark serveixen per a descriure quin tipus d'esquà s'està realitzant. Es defineixen els següents termes relacionats amb l'esquà fora de pista:
Esquà freeride: Modalitat que es practica en les zones de l'estació que no han estat trepitjades per les mà quines.
Backcountry: Modalitat practicada sobre zones de neu en pols lluny de l’estació, que pot incloure l'ús de remuntadors, inclosos els teleesquÃs i els helicòpters.