Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), inicialment Partit Liberal Català,[1] fou un partit polític liberal creat a Catalunya el setembre del 1975 per Ramon Trias Fargas, Jaume Casanovas i Artigas, Joan Baptista Cendrós i Carbonell i Josep Pi-Sunyer i Cuberta, Macià Alavedra i Moner i Josep C. Vergés. El seu president Ramon Trias Fargas era membre individual de la Internacional Liberal i després de crear el partit com a Llibertat i Democràcia Social. La seva ideologia era liberal que propugna el federalisme, la cogestió, la nacionalització de grans empreses i la integració en la Comunitat Econòmica Europea. Es mou entre l'autonomisme i el federalisme per a Catalunya dins Espanya i defensa els Països Catalans com a comunitat. Estava format principalment per quadres, ja que va arrelar en sectors vinculats a l'empresa mitjana. El 23 d'abril de 1976 se'n va escindir Jaume Casanovas, qui fundà el Partit Social Demòcrata de Catalunya. La notícia va sortir a la primera pàgina del primer número del Diari Avui, on figura la llista sencera de la Comissió Permanent d'Esquerra Democràtica de Catalunya.
