L'esport tradicional del País Valencià per antonomàsia és el joc de la pilota valenciana, del qual existeix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials.^[1][2] Aquest esport es practica en més de huit modalitats diferents, tant al carrer com en un trinquet. Durant les partides, és típic que el públic envaïsca l'àrea de joc, i un o dos marxadors arrepleguen les apostes que fan per l'equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilitzats en la indumentària dels pilotaris.

D'altra banda, el tir i arrossegament també és un esport autòcton del País Valencià, el qual consisteix en la carrera d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs d'arena.^[3][4][5][6] El seu origen es remunta als anys 1940 com una disciplina en la qual participaven agricultors.^[7] En l'actualitat, amb la disminució de la importància dels animals de tir en la producció agrària, s'ha encarit el cost de mantindre aquests animals. A causa d'això i de l'absència de subsidis, els últims anys la pràctica d'aquest esport ha retrocedit. Al seu torn, les escasses societats de tir formades per fomentar-lo limiten la seua activitat a l'organització dels esdeveniments i a aconseguir fons mitjançant la venda de publicitat en els mateixos.^[8]

Finalment, altre dels esports més característics és la colombicultura, o coloms esportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels anys 1920, quan es va estendre per tota la regió, on s'entrena una raça pròpia de colom, el butxó valencià.^[9]