PROFILPELAJAR.COM

Esperanza d'Ors
Biografia
Naixement	8 desembre 1949 (75 anys); Madrid
Nacionalitat	Espanyola
Formació professional	Literatura Hispànica
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	Docència i escultura
Art	escultura
Obra
	“Afrodita II”, 1996, Plaça de la Paz, Oviedo.
Obres destacables	Obres destacables Afrodita II (escultura); Monumento a la Concordia ;
Premis
	Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte) el 1992.
Obres destacables
	; Afrodita II, Plaça de la Paz, Oviedo, Espanya.

Esperanza d'Ors és una escultora i estudiosa de l'art espanyola, nascuda a Madrid el 8 de desembre de l'any 1949.^[3]^[1]^[4]

Neta d'Eugeni d'Ors, es llicencià en Literatura Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i realitza treballs per conegudes publicacions com Rialp, Sarpe i les revistes Marie Claire i La Actualidad Española (on ha escrit crítiques d'art). Inicialment es dedica a la docència, treballant com a professora de Moviments Artístics Contemporanis a la Facultat de Ciències de la Informació de Navarra de 1973 a 1977.^[1]^[3]^[4]

A partir de l'any 1981, després d'assistir a un taller d'escultura impartit pel seu germà Alfonso d'Ors, el “Taller Fomento”, comença a dedicar-se íntegrament l'activitat artística. Segueix la seva formació artística a l'Escola de Ceràmica de Madrid.^[3]^[1]^[4]

Es pot definir la seva obra com dins d'un classicisme estètic i temàtic. Té una clara predilecció per la representació de la figura femenina, generalment Afrodites, les quals poden estar inspirades tant en l'escultura arcaica com en altres autors avantguardistes com: Manolo Hugué, Josep Clarà o Marino Marini.^[3]

A finals dels vuitanta comença amb un nou format d'escultures, passant de les obres de petites dimensions a figures d'una gran grandària, encara que aquest canvi no va suposar un abandó de la seva anterior temàtica. Pel que fa als materials emprats per a aquestes noves escultures, utilitza una barreja de polièster i de pols de marbre. Són exemples d'aquesta etapa els homenatges a Kolbe o Marino Marini.^[3]

L'any 1991 s'inspira en el Mite d'Ícar per a la realització una sèrie d'escultures, novament de grans dimensions, de llautó, en què fa ús de nous materials com ara l'acer, la tela metàl·lica i el color, mostrant un gran interès per la simplificació, puresa i depuració dels elements barrocs, de manera que arriba a una iconografia pròpia que caracteritza la seva obra com a mínim fins a l'entrada del segle xxi.^[3]

A 1992 és premiada amb la Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte); això la va portar dos anys després, a fer un "homenatge" a aquesta ciutat a través d'una relectura dels relleus alexandrins i del mític i desaparegut Far d'Alexandria, com a record de l'esmentat premi.^[3]^[4]

Les seves escultures són fàcilment identificables, i formen part del patrimoni públic de ciutats espanyoles com Lleó, Oviedo o Madrid.^[5]

Activitat artística

Exposicions individuals

1981: “El pequeño hombre en el pódium”. Alençon. Madrid^[2]^[1]
1985: “Circe y las sirenas”. Gamarra y Garrigues. Madrid.^[2]^[1]
1989: “Afroditas”. Yerba-Carlos Enrich. Barcelona.^[2]^[1]
1990: “Afroditas II”. Nine Arts. Amberes.^[2]^[1]
1991: “Los laberintos de Ícaro”. Albatros. Madrid.^[2]^[1] Galería Maese Nicolás, León^[1]
1993: “Homenaje al Greco”. Museo Santa Cruz. Toledo.^[2]^[1]
1995: “Prometeo, no debiste traer el fuego”. Buades. Madrid. “No mueren los dioses”. Mercado del Pescado. Oviedo.^[2]^[1]
1996: “Let's dance”. Tiempos Modernos. Madrid.^[2] “Afroditas, Ícaros y Prometeos”. Bores y Mallo. Cáceres.^[2] Antiguo Mercado del Pescado de Trascorrales, Oviedo^[1]
1997: “El tiempo y los mitos”. Colegio Arquitectos. Badajoz.^[2]
1998: “Pandora, Ícaro y Prometeo”. Pelaires. Palma.^[2]
1999: “Tres mitos”. Bennassar. Pollensa. Mallorca. “Las sirenas que provocaron a Ulises”. Tiempos Modernos. Madrid.^[2]
2001: “Once Sísifos y algunos suplentes”. Pelaires. Palma.^[2]
2002: “Narciso: El espejo de mi soledad”. Belarde. Madrid.^[2]^[1]
2003: “Nuevos mitos viejos”. Antonio Machado. Leganés. Madrid.^[2] “Y Dios creó… la manzana”. Tiempos Modernos. Madrid.^[2]
2004: “Nuevos mitos viejos”. Dasto. Oviedo.^[2]
2005: “Mitos”. Ángeles Baños. Badajoz.^[2] “Esculturas:1995-2005”. Bores y Mallo. Cáceres.^[2]
2006: “Nuovi miti vecchi”. Instituto Cervantes. Roma. Italia.^[2]^[1]

Exposicions col·lectives

1984."Madrid, Madrid, Madrid", Centro Cultural de la Villa, Madrid^[1]
1985.ARCO 85, Madrid (amb la Galería Gamarra y Garrigues)^[1]
1986.ARCO 86, Madrid (amb la Galería Gamarra y Garrigues)^[1] Premi d'Escultura Villa de Madrid, Madrid^[1]
1988.Galería Lluc-Fluxa, Palma, Mallorca^[1]
1990.Galería Trazos, Santander, Cantabria^[1]
1991.Lineart, Gante, Bèlgica (con la Nine Arts Gallery)^[1]
1992.NICAF, Yokohama i Tokio, Japó (con la Galería Kuranuki)^[1] XVII Bienal d'Alexandría, Egipte^[1]
1993.Galería Kuranuki, Osaka, Japón^[1] Tiempo modernos, Madrid^[1]
1994.Galería Pilar Parra, Madrid^[1]
2007."Entre Arte II", Centro Cultural Cajastur Palacio de Revillagigedo, Gijón^[1]

Obres Públiques

“Afrodita II”, 1996, Plaça de la Paz, Oviedo.^[1]^[2]
“Ícaro”, sense data, Elgóibar, Guipúzcoa.^[1]^[2]
“Afrodita para Críticos”. Hotel Alfonso V. León.
“Siempre hay tiempo para volar”. C. Capuxí. Mallorca.
“Monumento a la Concordia”, 1997, Plaça del Carbayón, Oviedo.^[1]^[2]
“El regreso de Ícaro con su ala de surf”, 1999, Port d'Alacant.^[1]^[2]
“El espejo de mi soledad”. Teatro Alcázar. Madrid.^[2]
“Homenaje al movimiento ciudadano”. Leganés. Madrid.^[2]
“Los Cuatro Elementos”. La Lastra. León.^[2]

Obra en museus i col·leccions públiques

Colección Pérez Simón. México.^[2]
Colección Comunidad de Madrid.^[2]
Fundación BBVA. Madrid.^[2]
Fundación Jiménez-Arellano. Valladolid.^[2]
MNCARS. Madrid.^[2]
Museo Arte Contemporáneo. Las Palmas. Gran Canaria.^[2]
Museo de Arte Contemporáneo. Salamanca.^[2]
Museo Municipal de Arte Contemporáneo. Madrid.^[2]
Museo Municipal. Valdepeñas. Ciudad Real.^[2]
Museo de Escultura. Leganés. Madrid.^[2]
“Sísifo con muletas”, sense data, Museo de Cáceres.^[1]^[2]
“Devolución de Prometeos a su lugar de origen: un viaje de trashumancia”, 2009, Biblioteca Pública José Hierro, Usera.^[1]