Una especialitat mèdica són els estudis cursats per un graduat o llicenciat en el seu període de postgrau, que doten d'un conjunt de coneixements mèdics especialitzats relatius a una àrea específica del cos humà, a tècniques quirúrgiques específiques o a un mètode diagnòstic determinat.[1]
Segons cada país, pot variar tant el nombre com la denominació de les especialitats mèdiques, tot i que la tendència és a unificar-les. Inclús algunes especialitats mèdiques, fonamentalment les de laboratori, també són accessibles a graduats o llicenciatures en biologia, farmàcia o química en determinats països.
No són especialitats mèdiques, sinó altres professionals sanitaris: infermers, òptics, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs, podòlegs, radiofísics hospitalaris i odontòlegs. Algunes d'aquestes altres professions tenen les seves pròpies especialitats.[2]
Classificació de les especialitats mèdiques
Segons el lloc d'exercici professional
Segons la seva orientació
Les especialitats mèdiques se centren en:
- grups d'edat (pediatria, geriatria).
- aparells o sistemes del cos humà (pneumologia, cirurgia vascular).
- òrgans (oftalmologia, otorrinolaringologia).
- tècniques diagnòstiques (radiologia, microbiologia).
- tècniques terapèutiques i rehabilitadores (farmacologia, cirurgia, ortopèdia i traumatologia, rehabilitació, hidrologia).
- malalties concretes (infectologia, al·lergologia, psiquiatria).
- activitats humanes (medicina del treball, medicina de l'esport, medicina legal, medicina preventiva).
L'especialitat que inclou tots els apartats anteriors des d'una visió integral del pacient és la medicina familiar i comunitària.
Segons la seva agrupació tradicional
Tradicionalment es divideixen en clíniques, quirúrgiques i de laboratori. Tot i que amb els avenços continus de la medicina aquests límits no són molt precisos.
Especialitats clíniques
Les especialitats mèdiques corresponen amb la figura tradicional de "metge": atenen personalment al pacient amb activitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques, generalment sense utilitzar tècniques quirúrgiques.
Especialitats quirúrgiques
Les especialitats quirúrgiques es corresponen amb la figura del cirurgià, i utilitzen medis invasius per tractar, modificar o extirpar físicament l'estructura patològica. Es divideixen per sistemes.
Especialitats medicoquirúrgiques
Són les que habitualment utilitzen tant tècniques invasives (quirúrgiques) com no invasives (farmacològiques, etc.).
Especialitats de laboratori o diagnòstiques
D'ajuda als altres metges, realitzen diagnòstics i suggereixen tractaments als metges. La relació que tenen amb el pacient és reduïda.
Espanya
A Espanya el programa de formació dels metges especialistes és el Médico Interno Residente (MIR), que sol tenir una duració de 2 a 5 anys. Es desenvolupa en hospitals o centres de salut acreditats per impartir formació especialitzada. Per l'accés a la formació especialitzada, els metges han de realitzar l'anomenat examen MIR, un examen d'oposició estatal en el que són examinats de les assignatures dels sis anys del graduat. A Espanya existeixen un total de 47 especialitats mèdiques, la majoria d'aquestes especialitats estan reconegudes pels països de la Unió Europea, tot i que alguna és pròpia del sistema sanitari espanyol.[3][4][5]
Referències
