Espacio interior és una pel·lícula mexicana basada en fets reals, dirigida per Kai Parlange i estrenada al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara de 2012.
Narra la història de Lázaro, qui està segrestat i aïllat completament del món. A la vora de la mort i suportant la possibilitat que mai l'alliberin, un profund desig de llibertat i consciència li mostren la veritable naturalesa indestructible de l'esperit humà.[1][2]
Sinopsi
Lázaro (Kuno Becker) és segrestat i tancat en un quart de 3x1.5 metres, diàriament rep aigua i menjar a través d'una escletxa. El seu únic contacte amb el món exterior és la música que escolta en una vella gravadora. Després de ser obligat a revelar informació personal dels seus familiars, sent que els ha traït i cau en una profunda depressió, per la qual cosa decideix abandonar-se a la mort.
Està basada en una història real que mostra com la voluntat d'un home per a viure i la força del seu esperit és irrompible.
