Eslovàquia (en eslovacSlovensko), anteriorment Gent Comuna i Personalitats Independents (Obyčajní ľudia a nezávislé osobnosti, OĽaNO, abans de 2023) és un partit polític conservador d'Eslovàquia fundat al 2011 per l'empresari Igor Matovič.
Història
El precedent del partit va ser l'elecció al 2010 d'Igor Matovič i altres tres diputats de l'associació Representants de la Gent Comuna com a independents dins de les llistes del partit liberal-conservador Llibertat i Solidaritat (SaS), en el qual es van mantenir inicialment,[1] descartant passar a ser un partit independent.[2] Tot i així, a l'octubre de 2011 van registrar el partit,[3] anunciant que es presentarien en les properes eleccions legislatives amb el Partit Cívic Conservador i els Demòcrates Conservadors. Per a evitar un major llindar per a aconseguir representació, en comptes de formar una coalició van integrar els candidats d'aquests partits a les seves llistes, modificant a conveniència el nom del partit, estratègia que repetirien en properes eleccions.
Així, a les eleccions de 2012 finalment van aconseguir la tercera posició amb 16 diputats.[4] A les següents eleccions de 2016 encara augmentarien fins als 19 diputats, mantenint-se a l'oposició, i de nou a les de 2020, amb una contundent victòria amb 53 diputats, derrotant a Direcció (Smer-SD), partit que havia liderat les eleccions des de 2006.
La formació del govern, però, no seria fàcil, amb una coalició inicial de quatre formacions: OL'aNO, Som Família, Llibertat i Solidaritat i Per a la Gent.[5] El gabinet liderat pel mateix Matovič dimitiria l'any següent per la crisi política desencadenada per un acord secret per comprar la vacuna russa Sputnik V contra el coronavirus.[6] L'1 d'abril de 2021 es formaria el nou gabinet d'Eduard Heger, que havia estat Ministre de Finances a l'anterior govern, amb els mateixos components fins a una nova crisi a l'estiu de 2022, en la qual Llibertat i Solidaritat marxaria del govern, provocant deixar-lo en minoria. A finals d'any el govern perdria una moció de confiança,[7] sent substituït per Ľudovít Ódor el 15 de maig de 2023 en un govern en funcions fins a les noves eleccions de setembre.
En aquestes, el partit patiria una enorme davallada, perdent quaranta diputats i quedant en quarta posició.[8] Els mals resultats es mantindrien el 2024 amb la pèrdua de l'eurodiputat que mantenien des de 2014.[9]
_logo.svg&lang=ca){kind=logo}
