A l'edat mitjana, Elsenz fou la seu de la l'església marista de la parròquia fundada cap al 1465. Pertanyent a l'Electorat del Palatinat, Elsenz fou una vila purament protestant durant la Reforma. Els catòlics pogueren tornar a realitzar el servei a partir del 1685. Quan l'església es dividí l'any 1707, l'església vella passà a la comunitat reformada; els catòlics en construïren una de pròpia sota l'actual l'any 1767. Quan aquesta resultà massa petita, es construí l'actual església de la Trinitat a sobre de la catòlica entre els anys 1912 i 1913, tot seguint els plànols de l'arquitecte de KarlsruheJohannes Schroth, com una església de nau única i d'estil neobarroc.
El mateix any de la seva inauguració, el 1913, l'església rebé un altar major, un altar lateral en honor a la Verge Maria i un altre en honor a Sant Josep.[1]
Descripció
El cor està orientat al nord-est, l'accés a l'església es fa pel soterrani de la torre sud-oest. La forma del frontó és corbada i la cúpula de la torre, bulbosa.
↑Werner Scheurer: Die Altäre der Offenburger Altarbauer Moroder. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018 (2021), S. 147–182, hier: S. 164.
Bibliografia
Franz Gehrig: Pfarrkirche Elsenz. In: Eppingen, Schnell-Kunstführer Nr. 1059, München 1976, S. 20–21.
Julius Fekete: Kunst- und Kulturdenkmale in Stadt und Landkreis Heilbronn. 2. Auflage. Theiss, Stuttgart 2002, ISBN 3-8062-1662-2.
Joachim Hennze: „Stilgerecht aber einfach und würdig“. Katholische Kirchen im Raum Heilbronn vom Ende des Alten Reichs bis zum Ersten Weltkrieg. In: heilbronnica. Beiträge zur Stadt- und Regionalgeschichte. Band 4. Stadtarchiv Heilbronn, Heilbronn 2008, ISBN 978-3-940646-01-9 (Quellen und Forschungen zur Geschichte der Stadt Heilbronn. 19) (Jahrbuch für schwäbisch-fränkische Geschichte. 36). S. 351–382.