Església construïda entre el 1904 i el 1913 per l'ordre dels claretians al barri del Camp d'en Grassot i Gràcia Nova de Barcelona, al costat de l'escola religiosa. El promotor de la construcció va ser el claretià Joan Melé que va encarregar la construcció a Joan Martorell i Montells.[1]
L'església, de planta basilical, té un transsepte amb una cúpula al creuer sobre petxines i tambor, i un absis amb vitralls, pintures i mosaics a la volta. Té una capella dedicada a un dels fundadors dels claretians i una capella al Sant Crist. Una imatge del Cor de Maria de l'escultor Rius presideix l'església.[1][2]
La façana principal està dividida en tres eixos separats per unes torres de base octogonal de pedra ben escairada. A mitja alçada hi ha un fris de finestres cegues i, a sobre, una rosassa calada. Com a coronament té una cornisa crestada amb una creu al centre i un fris de finestres cegues d'arc de mig punt per sota.[1]
L'església va patir algunes modificacions posteriors com van ser la construcció de la cúpula, el 1941 per Joan Bergós i Massó i el campanar de planta rectangular molt diferent a la resta de l'església amb les parets arrebossades i pintades de blanc.[1]
El temple barreja elements d'estils neobizantins, neoromànic i mudèjars, allunyant-se així de l'estil neogòtic de l'arquitecte.[1][3]
Història
La primera pedra va ser col·locada el 7 d'abril de 1904, coincidint amb el 50è aniversari de la creació del dogma de la Immaculada Concepció de Maria.[2] El promotor va ser el claretiàJoan Melé i la construcció va ser encarregada a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que va morir el 1906 abans de poder veure finalitzada l'obra, passant el relleu al seu renebot Bernardí Martorell i Puig. Durant la Setmana Tràgica de 1909 l'església va ser cremada quan encara no havia estat completada.[3] La construcció va continuar i el temple va ser inaugurat el 1913, servint com a capella dels claretians, que residien al costat de l'edifici i que tenien el Col·legi Claret adjacent.[1]
L'any 1936 el temple va sofrir danys a causa de la Guerra Civil Espanyola, i fou usat com a taller de reparació de vehicles i magatzem.[3] En l'actualitat encara es poden veure a la façana els danys causats per una canonada i trets de bala,[3] que en record històric no s'han volgut restaurar. Després de la guerra l'església es va reconstruir i el 1940 va ser consagrada.[2][1]
El 1972 el santuari va passar a ser parròquia, que pertany a l'arxiprestat de la Sagrada Família.[4]
Les restes de Jaume Clotet i Fabrés (1822—1898), cofundador dels claretians, van ser traslladades l'any 1960 des del cementiri del Poblenou cap aquest temple, coincidint amb els actes commemoratius del centenari d'aquest orde religiós.[5]
.JPG)
_interior.JPG)
_2.JPG)
