És una església d'una sola nau, amb absis poligonal, de set cares. Exteriorment, la capçalera està decorada amb arcades apuntades cegues amb diferents obertures conformant les ornamentacions; aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres, a la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructuració amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt en cadascuna d'elles. Totes les cobertes són a base de teula àrab, la de la nau central és a dues vessants, i cadascun dels cossos compta amb un tremujal. Al llarg de tota la sotateulada es troben unes fines motllures.[2][1][3]
A les façanes laterals el tractament dels murs és el mateix: gairebé pla, amb arcades cegues i obertures d'òculs i finestres. A la façana principal es pot veure una gran rosassa al centre, amb traceria de motius circulars, de diferents diàmetres. La portalada és estreta i d'arc apuntat; en el timpà es representa en pintura el rostre de Jesucrist. Davant hi ha un atri porticat amb tres arcs de mig punt i teulada inclinada.[2][1][3]Jaume Busquets va pintar els frescos de l'absis.[1]
Al cantó dret de la façana hi ha un campanar de planta poligonal, amb tres cossos. En el cos superior es troben grans finestrals allargats i la teulada acaba en punxa. A l'altre costat de la façana hi ha un edifici també poligonal però d'una sola planta.[2]
Història
Aquesta església es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de Can Gordi, terme de Plegamans, en els seus orígens d'estil romànic.[1][4] L'any 1936 va ser cremada i quedà totalment destruïda.[4]
Es va edificar a l'indret de Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. La construcció del campanar és posterior a la de l'església (1992).[1] La porxada que hi ha a la façana principal, amb teulada inclinada i tres arcs que protegeixen l'entrada i donen unitat al conjunt, és recent (1998).[1][2]
↑ 2,02,12,22,3«Sant Genís de Plegamans». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].