L'edifici actual és fruit d'importants reformes que es feren el segle xvii a un edifici d'època romànica, i del qual s'aprofitaren alguns elements.[1]
Serien d'aquest període els murs de la nau amb la seva coberta; ara bé, aquestes parets estan perforades amb dues arcades de mig punt que es recolzen sobre un ferm pilar i que donen accés a les naus i capelles laterals. L'església, també, presenta al creuer un cimbori.[1]
La decoració interior és d'estil neoclàssic, que li dona un caràcter unitari, però que també dificulta la identificació del mur romànic.[1]
El portal, al mur de ponent, és de mig punt i obrat amb unes dovelles dobles molt ben talades. Al cantó nord-oest s'alça un campanar de torre quadrangular.[1]
Els carreus de la base del temple i de la torre són més grans que els de la resta de la construcció.[1]
Història
El lloc de Sant Fruitós apareix documentat a partir del 942, data en què se cita el riu Sant Fruitós amb la forma Sancto Fructoso.[1]
L'església no apareix esmentada directament fins al 1002. La seva categoria de parròquia és citada el 1038. A partir del 1062 s'esmenta l'existència d'una sagrera al voltant de l'església.[1]
Aquest temple fou una donació senyorial de la família Calders. En dues donacions (1075 i 1086) passà a domini del monestir de Sant Benet de Bages.[1]
Al segle xii s'hi feren algunes reformes i els segles XVII-XVIII s'hi feu una important remodelació.[1][2]
.jpeg)
