L'Església Catòlica Palmariana (oficialment Iglesia Cristiana Palmariana de los Carmelitas de la Santa Faz) és una organització religiosa sevillana que es va escindir de l'Església Catòlica Romana i és liderada pel seu propi papa.
Història
L'Església Palmariana es va establir com a grup el 1975 per Clemente Domínguez i Gómez, que es dedicava a Sevilla a fer assegurances i declarà haver vist la Mare de Déu a prop d'un poblet anomenat Palmar de Troya i va difondre que la Mare de Déu li havia donat instruccions per a alliberar l'Església Catòlica de les seues heregies i del comunisme. Abans que Clemente comencés la seua carrera com a endeví, les vidents a El Palmar de Troya havien estat en primer lloc unes xiquetes.
Aquesta peculiar església també venera els seus propis sants; entre ells:
Clemente Domínguez i Gómez (Gregorio XVII) - Nomenat segons la seua versió, per Déu mateix, fou el líder de l'Església Catòlica Palmariana des d'agost de 1978 fins al març de 2005, quan va morir.
Manuel Alonso i Corral (Pere II) - Autoproclamat i exerceix des de 2005 fins al juliol de 2011. Va morir, amb 76 anys, el 15 de juliol de 2011.
Sergio María (Gregorio XVIII): Després de la mort de Manuel Alonso Corral, va ser escollit en conclave el seu secretari d'Estat, el pare Sergio María. Ex militar espanyol, de Mula (Múrcia).
La història es va dur al cinema per Javier Palmero en el film Manuel y Clemente (1985).
Escissions de l'Església Palmariana
Al llarg de la seva història s'han produït nombrosos abandonaments i escissions. Una de les primeres va ser l'"Orden de la Cruz Blanca"(Ordre de la Creu Blanca), liderada per Félix Arana, que en els anys 80 es va separar de l'organització palmariana i va estructurar la seua pròpia església.
Existeix també un grup format per bisbes de l'Església Catòlica Palmariana independents del grup del Palmar de Troya, ubicats a Archidona. Aquest grup rebutja Pere II i el consideren antipapa, ja que foren excomunicats i expulsats per causa d'uns suposats robatoris en la congregació.
