Esfinx (del grec Σφίγξ) és el nom hel·lenitzat d'un ésser fabulós que se sol representar com un lleó recolzat amb cap humà. Les esfinxs foren creades pels antics egipcis i formen part de la seua mitologia. Les posaven al davant dels temples (avinguda de les esfinxs) pensant que cobraven vida i protegien el temple a la nit.
Etimologia
Els antics egipcis la denominaven Sheps-anj, que significa 'imatge vivent' o 'estàtua vivent'; després derivà a sephankhes i posteriorment a esfinx.[1] Heròdot anomenà androesfinx a l'egípcia, que tenia rostre d'home a diferència de la grega, amb aspecte femení i alada.[2] També n'hi havia amb cap de carner o de falcó.[3]
Història
Les esfinxs eren símbol de reialesa, representaven la força i el poder del lleó, i la vida després de la mort, per això apareixen en moltes tombes en forma de relleu. Durant l'Imperi Nou es representaren com a esfinxs alguns déus, com Amon.[4]
La més gran i una de les més antigues representacions escultòriques n'és l'Esfinx de Guiza. En els darrers períodes era habitual situar esfinxs a banda i banda de les avingudes que conduïen als temples. Entre el recinte del temple d'Amon de Karnak i el d'Amon de Luxor, hi ha una avinguda processional (dromos) d'alguns quilòmetres flanquejada per centenars d'esfinxs amb caps de carners o humanes.
L'esfinx egípcia ha variat al llarg de la història, canviant d'aparença segons les tendències culturals del moment.[5] Se'n coneixen algunes amb aspecte femení: l'esfinx d'Hetepheres II n'és la més antiga coneguda. La del Museu Barracco de Roma, feta en granit negre i atribuïda a Hatxepsut, i una altra conservada al Museu del Caire de la mateixa reina, seria la imatge de la primera reina faraona representada en aquesta forma.[6] Altres reines el rostre de les quals es pot veure en esfinxs foren Mutnediemet i Nefertiti.[4]
Galeria d'imatges
Esfinxs flanquejant el dromos que comunicava el temple d'Amon a Karnak amb l'embarcador del Nil
Esfinx tallada en un pilar del temple de Kom Ombo, Egipte
Avinguda de les esfinxs
Avinguda dels carners
Referències
↑el-Shahawy, Abeer ; Atiya, Farid. El Museo Egipcio de El Cairo, 2010, p. 177.