L'escorç^[1][2][3][4] és un recurs del dibuix, la pintura i la fotografia que s'utilitza per donar la impressió de profunditat d'acord amb les regles de la perspectiva.^[5][6] En l'escorç, la figura o alguna de les seves parts es dibuixa com si en la realitat estigués disposada perpendicularment o obliquament al pla del quadre,^[5] és a dir, per exemple, un braç que es dirigeix vers l'espectador, o una persona estirada amb els peus o el cap en direcció a l'espectador i que, per tant, les seves dimensions es reprodueixen de manera distorsionada per donar sensació de realitat. Aquest recurs es va usar sovint en la pintura del Renaixement, i en particular en el Manierisme.

Un dels pintors que més i millor va utilitzar l'escorç com a recurs pictòric, fou Miquel Àngel, per exemple al sostre de la Capella Sixtina. També trobem un exagerat escorç a "Lamentació davant la mort de Crist" de Mantegna, que es troba a la Pinacoteca de Brera de Milà, o al "Crist de Sant Joan de la Creu" de Dalí.^[7][8][9]

• Cabezas, L., Ortega de Uhler, L. F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica Barcelona: UB, 1999

• Manierisme
• Renaixement

• «Apunts reforç Cinquecento: Pintura». Història de l'art (Bloc 2) ~ gener 2020 - Cursos IOC, Batxillerat. GenCat. [Consulta: 21 juliol 2023].