Els escordiscs (en grec antic: Σκορδίσκοι, llatí: Scordisci) van ser una poderosa tribu celta (o bé il·líria) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia, entre els rius Sava, Drava i Danubi.
En general, es considera que els gals tectòsages dels Balcans es van dividir i una part va tornar a la Gàl·lia, però un grup important dirigit per Batanat, va anar a Pannònia, a la confluència del Danubi i el Sava, i s'hi van establir agafant el nom d'escordiscs. La ruta presa pels gals per anar a Pannònia es va dir durant molt de temps Camí de Batanat, i el mateix poble arribà a ser anomenat també batanat. Ateneu de Nàucratis diu que menyspreaven l'or, però es dedicaven al saqueig quan podien, i van assolar Pannònia i parts de Tràcia i Il·líria, on s'haurien barrejat amb els natius del país.[1]
Una incursió a Macedònia quan ja era possessió romana, i la crueltat amb els presoners de guerra (que eren sacrificats a Bel·lona i Mart), va provocar la guerra, però els romans, manats pel cònsol Gai Porci Cató, van ser derrotats l'any 114 aC, i el seu exèrcit destruït. Això va animar els escordiscs a continuar amb les incursions, però dos anys després, el cònsol Marc Livi Emilià Drus els va refusar i els va forçar a viure a una part reduïda dels seus territoris més enllà de la riba esquerra del Danubi.[2] Segons Estrabó, van ser damnats per les seves lluites amb els dacis i els tribal·lis, i els romans els van sotmetre fàcilment durant la seva conquesta de Pannònia en temps de Tiberi. Progressivament van desaparèixer com a poble.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Scordisci». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Mommsen, Theodor. The History of Rome (en anglès). vol.3. Charles Scribner and co., 1871, p. 216.
Vegeu també
