Les escoles d'estiu, com a impulsores de la renovació pedagògica a Catalunya, són activitats de formació de docents per apropar la renovació dels mètodes pedagògics als mestres i a les aules.
Història
Aquestes escoles d'estiu s'han vingut organitzant a Catalunya des de principi del segle xx.
El 1903 mestres d'escoles públiques de poblacions de l'Empordà organitzaren les Converses pedagògiques, una experiència de formació permanent autogestionada amb la doble finalitat: ajudar-se mútuament per millorar la seva feina professional i per prestigiar el magisteri públic i afavorir el reconeixement públic de la dimensió social de la seva feina. Es van celebrar converses pedagògiques fins al 1909.[1] No va ser fins al 1914 que es va organitzar la Primera Escola d'Estiu amb la Mancomunitat de Catalunya.[1]
Des del 1914, les escoles d'estiu foren impulsades per les administracions (inicialment la Mancomunitat) o bé directament pels col·lectius de mestres.
Referències
