En medicina, una erupció per fàrmac és una reacció adversa a un medicament en la pell. La majoria de les reaccions cutànies induïdes per fàrmacs són lleus i desapareixen quan es retira el medicament que la ocasiona.[1] Aquestes s'anomenen erupcions per fàrmacs "simples". No obstant això, les erupcions més greus poden estar associades a lesions en òrgans com ara el dany al fetge o al ronyó i es classifiquen en "complexes".[2] Els fàrmacs també poden causar canvis en el cabell i les ungles, afectar les mucoses o provocar picor sense canvis exteriors a la pell.[3]
L'ús de productes farmacèutics sintètics i biofarmacèutics en medicina ha revolucionat la salut humana, cosa que ens permet viure més temps. En conseqüència, l'adult humà mitjà està exposat a molts medicaments durant períodes de tractament més llargs durant tota la vida.[4] Aquest augment sense precedents de l'ús farmacèutic ha provocat que s'observi un nombre creixent de reaccions adverses pels medicaments.[4]
Hi ha dues grans categories de reaccions adverses als medicaments. Les reaccions de tipus A són conegudes com a efectes secundaris d'un medicament que són àmpliament previsibles i s'anomenen farmacotoxicològiques.[5] Mentre que les reaccions de tipus B o d'hipersensibilitat, són sovint mediades per la immunitat i reproduïbles amb exposició repetida a dosis normals d'un determinat medicament.[5] A diferència de les reaccions de tipus A, el mecanisme de les reaccions de tipus B o d'hipersensibilitat no està completament aclarit. Tanmateix, hi ha una interacció complexa entre la genètica heretada d'un pacient, la farmacotoxicologia del fàrmac i la resposta immunitària que en última instància dona lloc a la manifestació d'una erupció pel medicament.[5]
Com que la manifestació d'una erupció per fàrmacs és complexa i altament individual, hi ha molts subcamps en medicina que estudien aquest fenomen. Per exemple, el camp de la farmacogenòmica pretén evitar que es produeixin reaccions adverses severes a fàrmacs mitjançant l'anàlisi del risc genètic heretat d'una persona.[6] Com a tal, hi ha exemples clínics d'al·lels genètics heretats que es coneixen per predir la hipersensibilitats als fàrmacs i per als quals es disposa de proves diagnòstiques.[6]
Alguns dels exemples d'erupcions per fàrmacs més greus i que poden posar en perill la vida són eritema multiforme, síndrome de Stevens-Johnson, necròlisi epidèrmica tòxica, vasculitis per hipersensibilitat, síndrome d'hipersensibilitat induïda per fàrmacs (DIHS), eritroderma i pustulosi exantemàtica generalitzada aguda.[4] Aquestes erupcions cutànies severes es categoritzen com a reaccions d'hipersensibilitat i estan mediades per la immunitat.
Classificació
Hi ha quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat i molts medicaments poden induir una o més reaccions d'hipersensibilitat:[4]
| Reacció
|
Descripció
|
Mediador
|
Mecanisme
|
Fenotip clínic
|
| Tipus I
|
Immediat
|
IgE
|
L'antigen s'uneix als receptors de superfície dels mastòcits/basòfils
|
Urticària, anafilaxi, angioedema
|
| Tipus II
|
Mediat per anticossos
|
IgM, IgG
|
L'anticòs s'uneix a l'antigen que condueix a una lisi cel·lular mitjançant el complement
|
Trombocitopènia induïda per fàrmac, anèmia hemolítica, síndrome de Goodpasture, vasculitis associada a ANCA
|
| Tipus III
|
Immunocomplexos
|
IgM, IgG, IgA
|
Dipòsits de complexos antigen-anticòs amb la concentració de leucòcits en els teixits
|
Malaltia del sèrum, púrpura de Schönlein-Henoch
|
| Tipus IV
|
Tipus retardat
|
limfòcits T
|
Els limfòcits T activats produeixen citocines que causen inflamació i duen a la destrucció de teixits
|
Reacció als fàrmac amb eosinofília i símptomes sistèmics (és a dir, síndrome DRESS o DIHS), síndrome de Stevens-Johnson, necròlisi epidèrmica tòxica, pustulosi exantemàtica aguda generalitzada
|
Referències
- ↑ Manders SM «Serious and life-threatening drug eruptions». Am Fam Physician, 51, 8, 6-1995, pàg. 1865–72. PMID: 7762478.
- ↑ Schaffer. Dermatology. 3rd. [Philadelphia]: Elsevier Saunders, 2012. ISBN 978-0723435716.
- ↑ «Drug-induced skin, nail and hair disorders». Drug Saf, 30, 11, 2007, pàg. 1011–30. DOI: 10.2165/00002018-200730110-00003. PMID: 17973540.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Adverse cutaneous drug eruptions. Basel, Switzerland: Karger, 2012. ISBN 9783805599702. OCLC 798579099.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Dyer, Jon A. «Immunology of Cutaneous Drug Eruptions». A: Cutaneous Drug Eruptions (en anglès). Springer, London, 2015, p. 3–12. DOI 10.1007/978-1-4471-6729-7_1. ISBN 9781447167280.
- ↑ 6,0 6,1 Pharmacogenomics : an introduction and clinical perspective. Nova York: McGraw-Hill, 2013. ISBN 9780071741699. OCLC 793223356.
.jpg)
