Després d'una escolaritat que va ser força caòtica, feu un llarg viatge arreu d'Europa durant el qual va estar-se prou temps a Lieja, on el seu germà gran Giuseppe era catedràtic de mineralogia a l'Escola Superior de les Mines. Va estudiar a Lieja, però, després d'un conflicte amb un professor, va interrompre els seus estudis va tornar a Itàlia. Nogensmenys va obtenir el 1886 la càtedra de matemàtiques a la universitat de Palerm. Un any després va rebre el doctorat pel seu mèrit científic.[2] El 1891 passà a Nàpols i el 1906 a Bolonya.
Va morir en accidentalment als 47 anys en donar-se un cop al cap en intentar salvar el seu fill Manlio d'ofegar-se.
Obres
Introduzione alla teoria matematica di calcoli infinitesimali (1893)
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernesto Cesàro» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)