Està reconeguda com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), presentant com a codi identificador el 12.04.001-009.[1]
Descripció històrica-artística
Es tracta d'un edifici datat al segle xviii, en concret en 1757, construïda amb carreus seguint les pautes arquitectòniques barroques.[3][2]
De petites dimensions presenta una sola nau, de forma quadrangular, i gran altura de murs, a la qual s'accedeix a través d'una única porta situada en la façana principal de l'ermita, que presenta sobre l'esmentada porta una fornícula buida en la qual apareix l'any de construcció i un òcul encegat per col·locar en ell un panell de ceràmica representant a Sant Roc, a qui es dedica l'ermita. L'exterior de l'ermita està rematat amb una espadanya, posterior a la construcció del temple, i d'estil neoclàssic, en la qual hi ha una sola campana la fosa la qual data de l'any 1844.[2][3] La coberta presenta cúpula de teula vidriada.[4]
Respecte al seu interior, cal destacar la presència d'arcs de mig punt, i un altar major neoclàssic datat al segle xix, amb una imatge moderna del sant titular.[3][4][2]
↑ 2,02,12,22,3«Ermita de San Roque» (en castellà). Ermitas y Santuarios de la Comunidad Valenciana, 2011. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 5 març 2021].
