Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vídua Sança d'Aragó, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per a ocupar grans dominis. No fou fins al 1075 que Ermengol IV aconseguí imposar-se a la noblesa. Va col·laborar amb Pere I d'Aragó i es va refer econòmicament gràcies a les paries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Sió amb les viles d'Agramunt i d'Almenar; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, així com Calassanç i Gerb,[1] que va convertir en la seva capital, com a pas previ per la presa de Balaguer.[2] Fou un ferm defensor de la incorporació de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.