L'Era Köprülü (1656-1703) va ser el període en el qual la política de l'Imperi Otomà era establerta pels grans visirs, principalment de la família Köprülü, que va ser una família notable de buròcrates imperials d'origen albanès. La família Köprülü va proporcionar grans visirs a l'Imperi, que combinaven l'ambició i la crueltat amb un veritable talent. Van revisar la burocràcia i van introduir reformes militars.
Diversos líders destacats van sorgir en aquesta època, entre els quals es troben el severament reaccionari Gran Visir Köprülü Mehmed Paşa (1656-1661) i el seu, més moderat, fill Köprülü Fazıl Ahmed Paşa (1661-1676). Sota el seu lideratge, l'estat va començar a reafirmar-se amb cert vigor. Malgrat els conflictes interns dins de la burocràcia otomana, i entre buròcrates i militars, el segle xvii va prevure l'ampliació de les fronteres de l'Imperi fins a la seva màxima expansió, amb notables beneficis a Creta, Eslovàquia, el sud d'Ucraïna i Podíl·lia (una regió històrica de l'est i sud-est d'Ucraïna).