Epidermòlisi ampul·lar

Plantilla:Infotaula malaltiaEpidermòlisi ampul·lar
modifica
TipusMalaltia vesicoampul·losa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
fenitoïna Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10Q81 i Q81.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9757.39 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31928, 33248, 29580, 4338, 32146, 31929, 29579, 4334, 33249 i 33564 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001457 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1062939 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKEpidermolysis-Bullosa Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004820 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014527 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2730 Modifica el valor a Wikidata

L'epidermòlisi ampul·lar (en anglès, Epidermolysis bullosa, EB) és un grup d'alteracions genètiques que donen lloc a una excesiva fragilitat de la pell i les membranes mucoses.[1][2] Apareixen butllofes amb només un traumatisme físic mínim o fricció i són doloroses.[1] La seva gravetat pot variar de lleu a mortal.[1] Els que tenen casos lleus desenvolupen símptomes fins que comencen a gatejar o caminar.[3] Les complicacions poden incloure l'estenosi esofàgica, el carcinoma escatós de la pell i la necessitat d'amputacions.[4][5]

L'epidermòlisi ampul·lar es deu a una mutació en almenys un dels 18 gens diferents.[1] Alguns tipus són autosòmics dominants, mentre que altres són autosòmics recessius.[1] El mecanisme subjacent és un defecte en l'acoblament entre o dins de les capes de la pell.[5] Hi ha quatre tipus principals: epidermòlisi ampul·lar simple, epidermòlisi ampul·lar juntural, epidermòlisi ampul·lar distròfica i síndrome de Kindler.[1] El diagnòstic es confirma basant-se en símptomes i confirmat per biòpsia cutània o anàlisi genètica.[6][5]

Actualment no hi ha cura per a la malaltia ni un tractament eficaç.[4] La gestió implica cures de ferides, control del dolor, control d'infeccions, suport nutricional i prevenció i tractament de complicacions.[1] Prop de mig milió de persones es veuen afectades a nivell mundial.[5] Es presenta igualment en homes i dones.[3] Els infants afectats poden ser intimidats per altres nens o experimentar comentaris inadequats d'adults.[5]

Classificació

L'epidermòlisi ampul·lar es refereix a un grup de trastorns que impliquen la formació de butllofes després d'un traumatisme físic mínim. S'han identificat més de 300 mutacions en aquesta condició. S'han classificat en els següents tipus:[7][8]

Epidermòlisi ampul·lar simple

L'epidermòlisi ampul·lar simple (Q81.0) (en anglès, epidermolysis bullosa simplex, EBS) és una forma d'epidermòlisi ampul·lar que causa butllofes al lloc de fregament. Normalment afecta les mans i els peus, i generalment s'hereta d'una manera autosòmica dominant, que afecta els gens de la ceratina KRT5 i KRT14. Per tant, hi ha una fallada en la ceratinització, que afecta la integritat i la capacitat de la pell per resistir les tensions mecàniques.

Epidermòlisi ampul·lar juntural

L'epidermòlisi ampul·lar juntural (Q81.1) (en anglès, junctional epidermolysis bullosa, JEB) és una malaltia hereditària que afecta la laminina i el col·lagen. Aquesta malaltia es caracteritza per la formació de butllofes dins de la regió de la làmina lúcida de la membrana basal, i és heretada d'una manera autosòmica recessiva.[8] També presenta butllofes al lloc de fricció, especialment a les mans i els peus, i té variants que poden ocórrer en nens i adults. Es calcula que menys d'una persona per cada milió té aquesta forma d'epidermòlisi ampul·lar.[9]

Epidermòlisi ampul·lar distròfica

L'epidermòlisi ampul·lar distròfica (Q81.2) (en anglès, dystrophic epidermolysis bullosa, DEB) és una variant hereditària que afecta la pell i altres òrgans. L'epidermòlisi ampul·lar distròfica és causada per defectes genètics (o mutacions) dins del gen humà COL7A1 que codifica la proteïna del col·lagen tipus VII (col·lagen VII).[10] Les mutacions que provoquen l'epidermòlisi ampul·lar distròfica poden ser autosòmiques dominants o autosòmiques recessives. L'epidermòlisi ampul·lar pruriginosa i l'epidermòlisi ampul·lar albopauloïd (malaltia de Pasini) són subtipus rars d'aquesta malaltia.[11]

Altres genètiques

OMIM Nom Locus Gen
609638 epidermòlisis ampul·lar acantolítica letal 6p24 DSP

Epidermòlisi ampul·lar adquirida (síndrome de Kindler)

L'epidermòlisi ampul·lar adquirida és una malaltia crònica subepidèrmica associada amb l'autoimmunitat al col·lagen tipus VII[12] dins de les estructures de fibres d'ancoratge que es troben a la unió dermoepidérmica.[13]

Síndrome de la pell pelada

La síndrome de la pell pelada[14] és un trastorn autosòmic recessiu caracteritzat pel pelament de la capa còrnia durant tota la vida, i es pot associar amb pruïja, estatura curta i facilitat d'eliminació de pél.[13]

Fisiopatologia

La pell humana està formada per tres capes:

En individus amb pell sana, hi ha ancoratges de proteïnes entre aquestes capes que els impedeixen moure's de forma independent (cisallament).

En les persones que neixen amb epidermòlisi ampul·lar, les capes de la pell manquen d'ancoratges de proteïnes que les uneixen, fent que la pell sigui extremadament fràgil; la menor fricció mecànica (com el frec o la pressió) o un traumatisme físic, separen les capes de la pell i formen bufolles i nafres doloroses. Els que pateixen epidermòlisi ampul·lar han comparat les ferides amb cremades de tercer grau. A més, com a complicació del dany crònic de la pell, les persones que pateixen epidermòlisi ampul·lar tenen un major risc de patir càncer de pell.

Diagnosi

L'epidermòlisi ampul·lar pot ser diagnosticada per una biòpsia cutània (punxada) a la vora d'una ferida amb un mapatge per immunofluorescència i microscòpia electrònica, o mitjançant proves de mostres de sang i anàlisis genètiques.

Tractament

Tractament de l'epidermòlisi bul·losa mitjançant el trasplantament de làmines de cèl·lules mare modificades

Investigacions recents s'han centrat en canviar la barreja de ceratines produïdes a la pell. Hi ha 54 gens de ceratina coneguts, dels quals 28 pertanyen als gens de filament intermedi de tipus I i 26 de tipus II, que funcionen com heterodimers. Molts d'aquests gens comparteixen semblances estructurals i funcionals substancials, però estan especialitzades en el tipus de cèl·lula i / o condicions en què es produeixen normalment. Si l'equilibri de producció es pot desplaçar del gen de ceratina disfuncional mutada cap a un gen de ceratina intacta, es podrien reduir els símptomes. Per exemple, el sulforafan, un compost trobat al bròquil, es va veure que reduïa les butllofes en un model de ratolí fins al punt en què les cries afectades no podien identificar-se visualment, quan es van injectar a ratolins femelles embarassades (5 μmol / dia = 0,9 mg) i s'aplicaven tòpicament a nadons (1 μmol / dia = 0,2 mg en oli de jojoba).[15]

A partir de 2008, la investigació clínica a la Universitat de Minnesota ha inclòs un trasplantament de medul·la òssia a un nen de 2 anys, que és un dels dos germans amb epidermòlisi ampul·lar. El procediment va ser reeixit, suggerint fortament que es va poder trobar una cura. També s'ha realitzat un segon trasplantament en el germà gran del nen, i un tercer trasplantament està programat per a un nadó de Califòrnia. L'assaig clínic inclourà, finalment, trasplantaments a 30 subjectes.[16] Tanmateix, la immunosupressió severa que el trasplantament de medul·la òssia requereix causa un risc significatiu d'infeccions greus en pacients amb butllofes a gran escala i erosions cutànies.[17] De fet, almenys quatre pacients han mort durant la preparació o la institució de trasplantament de medul·la òssia per epidermòlisi ampul·lar, de només d'un petit grup de pacients tractats fins ara.[17]

Un estudi pilot realitzat el 2015 suggereix que el factor estimulant de la colònia granulòcita sistèmica (en anglès, granulocyte-colony stimulating factor, G-CSF) pot promoure una major cicatrització de les ferides en pacients amb epidermòlisi ampul·lar distròfica. En aquest estudi es van tractar diàriament set pacients amb epidermòlisi ampul·lar distròfica amb G-CSF subcutani durant sis dies i després es van tornar a avaluar al setè dia. Després de sis dies de tractament amb G-CSF, la mida de les lesions obertes es va reduir en una mitjana del 75,5% i el nombre de butfolles i erosions als pacients es va reduir en una mitjana del 36,6%.[18]

Monitoreig

L'índex d'activitat i cicatrius del trastorn d'epidermòlisi ampul·lar (Epidermolysis Bullosa Disease Activity and Scarring index, EBDASI) és un sistema de puntuació que quantifica objectivament la gravetat de l'epidermòlisi ampul·lar. L'EBDASI és una eina per als metges i pacients per controlar la gravetat de la malaltia. També s'ha dissenyat per avaluar la resposta a noves teràpies per al tractament l'epidermòlisi ampul·lar. L'EBDASI va ser desenvolupat i validat pel professor Dedee Murrell i el seu equip d'estudiants i becaris a l'Hospital St George de la Universitat de New South Wales, a Sydney (Austràlia). Es va presentar al Congrés Internacional de Dermatologia Investigativa a Edimburg el 2013 i es va publicar una publicació en paper al Diari de l'Acadèmia Americana de Dermatologia (Journal of the American Academy of Dermatology) el 2014.[19]

Prognosi

Epidermòlisi ampul·lar distròfica

Un estudi de 2014 va classificar casos en tres tipus: epidermòlisi ampul·lar simple, epidermòlisi ampul·lar juntural i epidermòlisi ampul·lar distròfica, i va revisar la seva esperança de vida. Els dos primers tipus tendeixen a morir en la durant la infantesa i l'últim durant l'adolescència.[20] En una enquesta d' 11 famílies afectades per la malaltia, la manca de consciència de la malaltia tant per part del públic com pel persona sanitari va plantejar preocupacions sobre l'atenció prestada, així com comentaris insensibles per part dels adults i intimidació per part dels nens.[5]

Epidemiologia

S'estima que el 20 per milió de naixements vius són diagnosticats amb epidermòlisi ampul·lar, i el 9 per milió de persones en la població general tenen la condició. D'aquests casos, aproximadament el 92% són epidermòlisi ampul·lar simple, el 5% són epidermòlisi ampul·lar distròfica, un 1% són epidermòlisi ampul·lar juntural, i el 2% no està classificat. La freqüència de la transmissió oscil·la entre 1 de 333 per epidermòlisi ampul·lar juntural, 1 de 450 per epidermòlisi ampul·lar distròfica; la freqüència de portadora de l'epidermòlisi ampul·lar simple es presumeix que és molt superior a la de epidermòlisi ampul·lar juntural o epidermòlisi ampul·lar distròfica.

El trastorn es produeix en tots els grups ètnics i racials i afecta els dos sexes.[21][22]

Societat i cultura

Documentals

La condició va cridar l'atenció pública l'any 2004 al Regne Unit a través del documental del Channel 4, The Boy Whose Skin Fell Off, sobre la vida i la mort de Jonny Kennedy, un anglès amb epidermòlisi ampul·lar.[23] Als Estats Units d'Amèrica, es podria dir el mateix del documental de la HBO My Flesh and Blood (2003), de Jonathan Karsh.

Al Canadà, el premiat documental de la The Sports Network sobre Jonathan Pitre va donar lloc a una àmplia cobertura mediàtica sobre la malaltia del nen, el tractament i la seva mort.[24][25]

Altres noms

Altres termes utilitzats per descriure els infectats són «nens de pell de papallona», ja que la pell és fràgil com les ales de la papallona,[26] «nadons de cotó»,[27][28] o «nens de pell de cristall».[29]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Epidermolysis bullosa» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2018].
  2. ↑ «Epidermolysis Bullosa» (en anglès), 11-04-2017. [Consulta: 16 maig 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Epidermolysis Bullosa» (en anglès), 11-04-2017. [Consulta: 16 maig 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Epidermolysis Bullosa» (en anglès), 11-04-2017. [Consulta: 16 maig 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Tabor, A; Pergolizzi JV, Jr; Marti, G; Harmon, J; Cohen, B; Lequang, JA «Raising Awareness Among Healthcare Providers about Epidermolysis Bullosa and Advancing Toward a Cure.». The Journal of clinical and aesthetic dermatology, 10, 5, 5-2017, pàg. 36-48. PMID: 28670357.
  6. ↑ «Epidermolysis Bullosa» (en anglès), 11-04-2017. [Consulta: 16 maig 2018].
  7. ↑ James, William; Berger, Timothy; Elston, Dirk (2005). Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology. (10th ed.). Saunders. ISBN 0-7216-2921-0
  8. ↑ 8,0 8,1 Freedberg, et al. (2003). Fitzpatrick's Dermatology in General Medicine. (6th ed.). McGraw-Hill. ISBN 0-07-138076-0
  9. ↑ «Junctional epidermolysis bullosa». Genetics Home Reference. NIH. [Consulta: 11 octubre 2013].
  10. ↑ Varki, Roslyn; Sadowski, Sara; Uitto, Jouni; Pfendner, Ellen «Epidermolysis bullosa. II. Type VII collagen mutations and phenotype–genotype correlations in the dystrophic subtypes» (en anglès). Journal of Medical Genetics, 44, 3, 01-03-2007, pàg. 181–192. DOI: 10.1136/jmg.2006.045302. ISSN: 0022-2593. PMC: 2598021. PMID: 16971478.
  11. ↑ McGRATH, J.a.; Schofield, O.m.v.; Eady, R.a.j. «Epidermolysis bullosa pruriginosa: dystrophic epidermolysis bullosa with distinctive clinicopathological features» (en anglès). British Journal of Dermatology, 130, 5, 01-05-1994, pàg. 617–625. DOI: 10.1111/j.1365-2133.1994.tb13109.x. ISSN: 1365-2133.
  12. ↑ Helen Chapel; Mansel Haeney; Siraj Misbah Essentials of clinical immunology. Wiley-Blackwell, 2006, p. 207–. ISBN 978-1-4051-2761-5 [Consulta: 25 juny 2010]. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Freedberg, et al. (2003). Fitzpatrick's Dermatology in General Medicine. (6th ed.). McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-138076-8
  14. ↑ Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L.. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007, p. Chapter 56. ISBN 1-4160-2999-0. 
  15. ↑ Kerns, Michelle L.; DePianto, Daryle; Dinkova-Kostova, Albena T.; Talalay, Paul; Coulombe, Pierre A. «Reprogramming of keratin biosynthesis by sulforaphane restores skin integrity in epidermolysis bullosa simplex» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 36, 04-09-2007, pàg. 14460–14465. DOI: 10.1073/pnas.0706486104. ISSN: 0027-8424. PMC: 1964870. PMID: 17724334.
  16. ↑ Josephine Marcotty. «Long-shot stem-cell treatment gives two brothers a future». Star Tribune, 03-07-2008. [Consulta: 22 juliol 2008].
  17. ↑ 17,0 17,1 Souillet, G.; Guffon, N.; Maire, I.; Pujol, M.; Taylor, P.; Sevin, F.; Bleyzac, N.; Mulier, C.; Durin, A. «Outcome of 27 patients with Hurler's syndrome transplanted from either related or unrelated haematopoietic stem cell sources» (en anglès). Bone Marrow Transplantation, 31, 12, 10-06-2003, pàg. 1704105. DOI: 10.1038/sj.bmt.1704105.
  18. ↑ Fine, Jo-David; Manes, Becky; Frangoul, Haydar «Systemic granulocyte colony-stimulating factor (G-CSF) enhances wound healing in dystrophic epidermolysis bullosa (DEB): Results of a pilot trial». Journal of the American Academy of Dermatology, 73, 1, 7-2015, pàg. 56–61. DOI: 10.1016/j.jaad.2015.04.015. ISSN: 0190-9622. PMID: 25956659.
  19. ↑ Development, reliability, and validity of a novel Epidermolysis Bullosa Disease Activity and Scarring index (EBDASI). 2014. Loh CH, Kim J, Su JC, Daniel BS, Venugopal SS, Rhodes LM, Intong LR, Law MG, Murrell DF. January 2014. JAAD, 70, 1pp.
  20. ↑ Hon, Kam Lun Ellis; Li, Joshua J.; Cheng, Bernadette L.; Luk, David C.; Murrell, Dedee F.; Choi, Paul C. L.; Leung, Alexander K. C. «Age and etiology of childhood epidermolysis bullosa mortality». Journal of Dermatological Treatment, 26, 2, 04-03-2015, pàg. 178–182. DOI: 10.3109/09546634.2014.915002. ISSN: 0954-6634.
  21. ↑ ; Wells, MJ; Perry, V; James, WD; Ortonne, JP«Epidermolysis Bullosa». Bullous Diseases. emedicine.com, 03-12-2007. [Consulta: 22 juliol 2008].
  22. ↑ Pfendner, Ellen; Uitto, Jouni; Fine, Jo-David «Epidermolysis Bullosa Carrier Frequencies in the US Population». Journal of Investigative Dermatology, 116, 07-11-2000, pàg. 483–484. DOI: 10.1046/j.1523-1747.2001.127911.x [Consulta: 22 juliol 2008].
  23. ↑ «Series 1 - The Boy Whose Skin Fell Off». Channel 4, 2004. [Consulta: 28 febrer 2009].
  24. ↑ Andrew Duffy, «TSN documentary on Jonathan Pitre wins screen award». Ottawa Citizen, 09-03-2016. [Consulta: 6 abril 2018].
  25. ↑ Ottawa boy Jonathan Pitre dead at 17 from rare skin disease, CBC News, April 6, 2018.
  26. ↑ ; Head of Press«Dundee Scientists on road to cure for "Butterfly Children" condition». University of Dundee, 12-05-2005. Arxivat de l'original el 2014-01-04. [Consulta: 22 juliol 2008].
  27. ↑ ; Health reporter«Little girl's life of pain». HeraldSun.com.au, 26-11-2006. Arxivat de l'original el 2008-09-22. [Consulta: 22 juliol 2008].
  28. ↑ Robyn Gobert, Past President of DEBRA Australia Inc. «Times change - A family's story about living with EB». e-bility.com, 01-05-2002. Arxivat de l'original el 2008-07-03. [Consulta: 22 juliol 2008].
  29. ↑ Gena Brumitt Gruschovnik, DEBRA International Executive Committee. «DEBRA Chile website».

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidermòlisi ampul·lar