El teixit epidèrmic vegetal és el teixit protector viu que recobreix la superfície de tota la planta quan aquesta posseeix estructura primària. Només es considera que falta l'epidermis a la caliptra de l'arrel i en els meristemes apicals. A part de la seva funció protectora també actua mecànicament, contribuint en part al sosteniment, a causa de la compacitat de les seves cèl·lules. El seu precursor meristemàtic és la protodermis del meristema apical caulinar a la plàntula, i a les arrels, del meristema apical radical.[1]
És una capa impermeable i gruixuda, i normalment està formada per una sola capa heterogènia de cèl·lules aplanades, la funció és protegir les cèl·lules interiors, limitar la transpiració, secretar algunes substàncies, emmagatzemar altres, i intercanviar gasos amb el medi ambient. L'epidermis es conserva en aquelles plantes que tenen òrgans únicament amb creixement primari, en canvi els òrgans amb creixement secundari l'eliminen, formant la periderma.[2]
↑Valla, Juan J. Botánica. Morfología de las plantas superiores. (en castellà). 1a ed. 20a reimp.. Buenos Aires: Hemisferio sur, 2007, p. 352. ISBN 950-504-378-3.
↑Kolattukudy, P.E. «Biosynthetic pathways of cutin and waxes, and their sensitivity to environmental stresses». A: G. Kerstiens (ed.). Plant Cuticles (en anglès). Oxford: BIOS Scientific publishers, 1996, p. 83-108.
↑Tegelaar, EW; et alii «Scope and limitations of several pyrolysis methods in the structural elucidation of a macromolecular plant constituent in the leaf cuticle of Agave americana L.» (en anglès). Journal of Analytical and Applied Pyrolysis, 15, 1989, pàg. 29-54.
