Taxa de mortalitat ajustada per edat per càncer per cada 100.000 habitants el 2004.[1]
sense dades
menys de 55
55–80
80–105
105–130
130–155
155–180
180–205
205–230
230–255
255–280
280–305
més de 305
L'epidemiologia del càncer és l'estudi dels factors que afecten el càncer, com una forma d'inferir possibles tendències i causes. L'estudi de l'epidemiologia del càncer utilitza mètodes epidemiològics per trobar la causes pel càncer i per identificar i desenvolupar tractaments millorats.
Aquesta àrea d'estudi ha de lluitar amb problemes de biaix d'anticipació (en el diagnòstic) i el biaix de durada (del càncer). El biaix d'anticipació és el concepte en que el diagnòstic precoç pot inflar artificialment les estadístiques de supervivència d'un càncer, sense realment millorar la història natural de la malaltia. El biaix de durada és el concepte en què els tumors de creixement més lent, més indolents són més propensos a ser diagnosticats mitjançant proves de detecció, però les millores en el diagnòstic de més casos de càncer indolent pot no traduir-se en millors resultats en els pacients després de la posada en pràctica dels programes de cribratge. Un problema relacionat és el sobrediagnòstic, la tendència de les proves de detecció per al diagnòstic de malalties que en realitat poden no afectar la longevitat del pacient. Aquest problema s'aplica especialment al càncer de pròstata i la prova del PSA.[2]
Incidència
Segons les dades d'incidència a Girona de 2010-2012:[3]
Incidència de la localització dels 10 més freqüents
