Els seus pares foren Margarita Magón i Teodoro Flores. Fou el petit dels tres germans Flores Magón. Va viure els primers anys de la seva infància a Oaxaca, i la seva família emigrà a la Ciutat de Mèxic. Estudiava a la capital del país el 1892 quan començà a participar en les manifestacions contra la tercera reelecció del president Porfirio Díaz, molt jove s'havia iniciat en el periodisme juntament amb els seus germans Jesús i Ricardo, el 1902, quan col·laborava a El hijo de El Ahuizote (El fill de L'Ahuiçot) fou apresat amb Ricard a la presó militar de Santiago Tlatelolco. A la presó va tenir l'oportunitat de discutir amb el seu germà sobre les idees d'autors com Piotr Kropotkin, Faure, Errico Malatesta, jean Grave, Máximo Gorki i Pierre-Joseph Proudhon, i parlaren sobre la possibilitat de difondre propaganda anarquista a Mèxic.
En sortir de la presó el gener del 1903 tornen a publicar El hijo de El Ahuizote, el 5 de febrer al balcó de les oficines del periòdic col·loquen un gran crespó negre i una pancarta amb la llegenda "La Constitució ha mort..." la mateixa que Enrique Flores Magón dibuixés.[1] El 2 d'abril participà en la irrupció de liberals en una manifestació a favor de Porfirio Díaz i es tornà en una manifestació de protesta que llençava "moris" al dictador.
L'11 d'abril del 1903 fou fet presoner i reclòs a la presó de Belén de la Ciutat de Mèxic. En ser alliberats un decret de Porfirio Díaz prohibia qualsevol publicació o escrit dels Flores Magón, sota pena de severs càstigs per a l'impressor. La repressió política del govern mexicà obligà Enrique i Ricardo Flores Magón a sortir del país. Els últims dies del 1903 arribaren a Laredo, Texas.
Després de la mort a presó del seu germà Ricardo el 1922 tornà a Mèxic el 1923. Va tenir desavinences amb altres integrants del que fos la Junta Organitzadora del PLM.
S'entrevistà amb l'historiador Samuel Kaplan i de la seva conversa s'edità el llibre Combatem la tirania; un pioner revolucionari mexicà conta la seva història, publicat el 1958.[2]
Curiositats
L'actor estatunidenc d'origen xicà Edward James Olmos diu ser besnet d'Enrique Flores Magón.[3]
↑Amezcua, Genero, "Biografía de Enrique Flores Magón", en Historia Obrera No. 17, Centro de Estudios Históricos del Movimiento Obrero Mexicano, Segunda Época, Vol. 5, p. 26. 17 de septiembre de 1979.
↑Kaplan Samuel, "Combatimos la tiranía; un pionero revolucionario mexicano cuenta su historia", Instituto Nacional de Estudios Históricos de la Revolución Mexicana, México, 1958.
