Va néixer amb retard mental i des de 1907, data de la mort del seu pare, fou nomenat duc titular de Parma, territori integrat en aquells moments ja dins del Regne d'Itàlia i del qual havia estat desposseïda la seva família el 1859. El seu germà Elies de Parma va assumir el rol de cap de la família des del primer moment i va servir com a regent al llarg dels anys de vida del seu germà.
A la seva mort, ocorreguda el 10 de maig de 1939 a la vil·la de Pianore, fou succeït com a duc titular de Parma pel seu germà Josep.