Enric Juli de Borbó-Condé (en francèsHenri Jules de Bourbon-Condé) va néixer a París el 29 de juliol de 1643 i va morir a la mateixa capital francesa l'1 d'abril de 1709. Era un príncep francès, fill de Lluís II de Borbó-Condé (1621-1686) i de Clara Clementina de Maillé-Brézé (1629-1694), marquesa de Brezé. Entre altres, ostentà els títols de duc de Châteauroux, duc de Montmorency, duc d'Enghien, duc de Guisa, marquès de Graville, comte de Sancerre, comte de Charolais i senyor de Chantilly.
Va ser batejat a l'església de Saint-Sulpice de París, actuant com a padrí el Cardenal Mazzarino. Va ser educat per a fer la carrera militar i el 1668 va ser nomenat brigadier de cavalleria, mariscal de camp el 1672 i tinent general el 1673.
Després de la mort del seu pare, es va instal·lar al castell de Chantilly. Era considerat un home de molt mal caràcter, cobdiciós i cruel. Sembla que patia de licantropia, que hauria heretat de la seva mare.