Va afavorir diverses institucions religioses a l'oest dels comtats i els va concedir privilegis (1086 Abadia d'Affligem). Fou un notable legislador i va sanejar les terres mitjançant l'eliminació del bandidatge.
Després de la mort d'Herman II, comte palatí de Lotaríngia (20 de setembre de 1085), va rebre el landgraviat de Brabant (que era un feu imperial entre el Dender i el Sena). El juliol de 1095, va participar en un torneig organitzat pel castellà de Tournai. Va ser ferit mortalment en una llança de justes contra el cavaller Gosuin de Forest.
Matrimoni i fills
Es va casar amb Gertrudis de Flandes (1080 † 1117), filla de Robert I el Frisó comte de Flandes, i de Gertrudis de Saxònia.
Una genealogia contemporània li assigna quatre filles (sense nom). Com que fou el germà d'Enric III, Godofreu I el Coratjós, qui el va succeir, sembla que no hi va haver cap fill mascle. Algunes teories historiogràfiques citen (sense certesa) dues de les filles:
Adelaida, que estava casada amb el duc de Lorena Simó I.