Enio |
Tipus | deïtat grega deïtat de la guerra |
---|
|
Present a l'obra | Teogonia |
---|
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
---|
|
Gènere | femení |
---|
Residència | Olimp |
---|
|
Parella | Ares |
---|
Mare | Hera |
---|
Pare | Zeus |
---|
Fills | Enyalius, Eros, Ànteros, Fobos, Dimos, Flègies, Harmonia, Thrax (en) , Enòmau i Adrestia |
---|
Germans | Polemos |
---|
|
Part de | mitologia grega |
---|
Domini | guerra, destrucció i conquesta |
---|
Símbol | shield of Achilles (en) |
---|
Equivalent | Bel·lona, Ma (en) i Morrigan |
---|
|
Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes. Amb freqüència era retratada amb Fobos i Dimos com a companya d'Ares, el déu de la guerra, i s'ha dit que era tant la seva mare com la seva germana.
A Tebes i Orcomen se celebrava un festival anomenat Όμολώϊα en honor de Zeus, Demèter, Atenea i Enio, i es deia que Zeus havia rebut l'epítet homoloios d'Homolois, una sacerdotessa d'Enio (Suidas Homolois). Una estàtua d'Enio, feta pels fills de Praxítel·les, s'erigia al temple d'Ares a Atenes (Pausànias i.8§5). Entre les grees que enumerava Hesíode a la seva Teogonia (273) hi figura Enio.
La seva equivalent en la mitologia romana era Bel·lona.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 159. ISBN 9788496061972.
|
---|
|
Déus | | |
---|
Herois i mites | Èdip i el cicle tebà · Herois de la guerra de Troia: Agamèmnon, Àiax el Major, Àiax el Menor, Aquil·les, Diomedes, Filoctetes, Hèctor, Idomeneu, Menelau, Nèstor, Paris. Odisseu i l'Odissea, Enees i l'Eneida · Hèracles i els dotze treballs · Jàson i els argonautes a la recerca del velló d'or · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Melèagre, Atalanta i el senglar de Calidó |
---|
Animals, monstres i altres criatures mitològiques: | |
---|