A l'inici del segle xix Ilorin era una ciutat de frontera al nord-est de l'Imperi d'Oyo, amb una població principalment ioruba però amb molts immigrants hausses i fulanis. Fou la seu d'un general d'Oyo, Afonja, qui es va rebel·lar contra l'imperi i va ajudar el seu esfondrament amb l'assistència dels fulanis.[1] La rebel·lió tenia el suport dels esclaus musulmans del Regne Nupe i Bornu.[2] Afonja rebia ajut de Salih Janta, també anomenat Shehu Alimi, un dirigent local fulani. El 1824 Afonja fou assassinat i el fill de Shehu Alimi, Abdusalami, va esdevenir emir.[3] Ilorin va passar a ser un emirat depenent del califat o Sultanat de Sokoto.[1]
Per algun temps Ilorin fou un centre important del comerç d'esclaus. Antigament els esclaus principalment havien estat enviats al nord a través del Sàhara, però ara eren enviats al sud via les terres iorubes cap a la costa per subministrar la demanda dels Estats Units, les Índies Occidentals i Brasil. Els esclaus eren agafats en terres dels igbos a l'est i de les ciutats iorubes conquerides, així com d'àrees més enllà al nord, i eren bescanviats per teles i altres béns. Ilorin va continuar expandint-se cap al sud fins que va ser aturat als anys 1830 pel poder de créixer d'Ibadan, un dels estats successors d'Oyo. La cavalleria d'Ilorin era ineficaç en la jungla existent cap al sud, i pels anys 1850 Ibadan tenia accés a armes de foc a través dels comerciants europeus de la costa.[1] La ciutat va ser ocupada per la Companyia Reial del Níger el 1897 i les seves terres es van incorporar al protectorat Britànic de Nigèria del Nord el 1900, tot i que l'emirat va continuar actuant en funcions cerimonials.[4]
Per altres detalls de la seva història vegeu Ilorin (ciutat)
