Fill d'Emilio Sáez López, procurador dels tribunals, i Encarnación Sánchez Caparrós, cursà les primeres lletres i el batxillerat al Col·legi Cervantes de Caravaca. Va començar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Múrcia i acaba llicenciant-se a la Universitat Complutense de Madrid el 1940 i doctorant-se en la mateixa universitat el 1948.[3]
Durant la postguerra va donar classes a l'Acadèmia Torres i fou professor ajudant de la Facultat de Filosofia i Letres de Madrid el 1948. Durant 1950 col·laborà amb el Patronat Científic Menéndez Pelayo. Ben aviat es vincula al CSIC, primer com a becari, i des de 1954 com a col·laborador científic, per oposició, participant en l'"Escola d'Estudis Medievals" (EEM).[3]
El 1958 es trasllada a Barcelona per ocupar la càtedra d'Història Medieval que havia guanyat per oposició[4] a la Universitat de Barcelona. Allà, crearà un important grup d'investigació al voltant de la seva Cátedra i Seminari, amb la fundació en 1962 del "Instituto de Historia Medieval de España" en la Universitat de Barcelona,[5] que posteriorment acabaria convertint-se en Departament d'Història Medieval. La tasca de cap del Departament d'Estudis Medievals, integrat a la Institució Milà i Fontanals des de 1964, moment en què es va constituir, fins a 1979, la va compaginar en certs moments amb la seva funció de Secretari de l'esmentada Institució Milà I Fontanals, des de 1968 fins a 1974, i entre 1974 a 1979 en fou el Director. També fou cap de la Unitat Estructural d'Investigació de l'Institut Jerónimo Zurita entre 1979 i 1985, i Vicepresident del CSIC entre 1978 i 1980.[3]
El 1978 retorna a Madrid com a catedràtic d'Història d'Espanya Medieval de la Universitat Complutense de Madrid. Poc després es reincorpora com a col·laborador científic al CSIC, un lloc que ocuparà fins al final dels seus dies.
Fou el cap de la secció de Barcelona de l'"Escola d'Estudis Medievals" (EEM) entre 1964 i 1968, director del Departament d'Estudis Medievals del CSIC el 1964, secretari fundador entre 1968 i 1974 i director entre 1974 i 1979 de la Institució Milà i Fontanals, i durant dos anys, fins a 1980, també exercí el càrrec de vicepresident del CSIC.[3]
Activitat acadèmica i científica
Més enllà de la seva activitat acadèmica com a professor, fou també un destacat historiador i medievalista, a més de paleògraf.
Sáez fou també el creador, el 1964, i director de la que acabaria convertint-se en una de les revistes científiques d'Història Medieval més prestigioses, en l'àmbit nacional i internacional, l'Anuario de Estudios Medievales[6] i, també, el 1972, de la Miscelanea de Textos Medievales. Va col·laborar, també en altres revistes com l'ADHE, Hispania, Revista Portuguesa de Historia, La Ciudad de Dios, Al-Andalus, Arbor, Revista de Trabajo i Cuadernos de Estudios Gallegos; i fou el fundador de l'editorial "El Albir". Des de la seva condició d'editor i com a destacat medievalista participa en multitud de congressos i reunions científiques arreu del món, a Bucarest, Spoleto, Bari, Niça, Friburg, Moscou, Prato, Roma, San Francisco, Oxford, París i Los Angeles. El 1980 fou el principal impulsor de la Sociedad Española de Estudios Medievales.[2]
Publicacions
El Fuero de Coria. Transcripción y fijación del texto (1949)
Advocaciones religiosas en la Barcelona altomedieval. Siglos IX-XII (1976)
Repertorio de Medievalismo Hispánico, 1955-1975 (3 vols.) (1976, 1978 i 1983)
Villanueva Fernández, Juan Manuel. Escrito en Caravaca, I. Personajes Caravaqueños. Caravaca: I.B. San Juan de la Cruz, 1994. ISBN 978-84-398-3274-4.
Carlé, María del Carmen «Emilio Sáez Sánchez (1917-1988)». Estudios de historia de España, Núm. 2, 1989, pàg. 5-6. ISSN: 0328-0284.
Benito Ruano, Eloy «El profesor Dr. D. Emilio Sáez Sánchez (1917-1988)». Anuario de Estudios Medievales, Vol. 17, 1987, pàg. XI-XXXV. ISSN: 0066-5061.
«Estudios dedicados a la memoria del prof. D. Emilio Sáez Sánchez». Anuario de Estudios Medievales, Vols.ː 18, 19 i 20, números monogràfics, respectivament, dels anys 1988, 1989 i 1990. ISSN: 0066-5061.
