Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid i va ampliar estudis a Múnic. El 1942 es va octorar i va obtenir la càtedra universitària de Llengües Modernes. Fou lector d'espanyol a la Universitat de Bonn (1947-1948) i a l'Institut d'Espanya a Londres (1949-1953). El 1958 va obtenir la càtedra de Lingüística Germànica (anglesa i alemanya) a la Universitat Complutense de Madrid, que va exercir fins a la seva jubilació. De 1960 a 1975 va fundar i dirigir la revista Filología Moderna. El 1950 fou elegit membre de la Philologycal Society i el 1964 va rebre la Medalla Goethe de Plata.[1] També va rebre la Bundesverdienstkreuz i les Palmes Acadèmiques de França.
De 1966 a 1980 va dirigir els cursos d'espanyol a estrangers a la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, de la qual va ser vicerector de 1972 a 1980.[2] El 1981 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, llegint el discurs Utrum lingua an loquentes? (Sobre las presuntas dolencias y carencias de nuestro idioma)[3]
