Emilio Carrere Moreno ([1]Madrid, 18 de desembre de 1881 - Madrid, 30 d'abril de 1947) va ser un escriptor espanyol.
Biografia
Des de jove va mostrar interès per les llengües, especialment el francès, i posteriorment va estudiar a la Escuela Politécnica i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid. Son pare, segons alguns un ministre protestant, volia que estudiara per a Notari, però el jove Carrere ben aviat es va decantar pels ambients bohemis.[2]
La seua primera ocupació fou la d'actor, en una petita comanyia dirigida per Juan Castañer que actuava a Madrid i la seua rodalia. Degut a la seua poca traça com a actor, va decidir dedicar-se a le literatura, ocupació que des de 1901 va combinar amb un treball en el Tribunal de Comptes. L'any 1906 es va casar amb María del Milagro Sáez de Miera.[2]
Els seus primers èxits com a escriptor li arribarien en la dècada del 1910.
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va témer per la seua vida, davant el gir violent dels esdeveniments, i gràcies a la intervenció d'un amic metge es va internar-se en un sanatori psiquiàtric, on va restar amagat els tres anys que durà la contesa.[3]
Després de la guerra va ser col·laborador del diari Madrid. A principis de l'any 1947 va patir un atac d'hemiplegia, que el va deixar parcialment incapacitat. Finalment va morir a sa casa de Madrid, al número 50 del carrer de Meléndez Valdés, en la matinada del 29 al 30 d'abril de 1947, i va ser enterrat l'1 de maig al cementeri de San Isidro.[3]
Obra
Carrere va escriure novel·la, poesia i multitud d'articles de premsa. Es va donar a conèixer com a poeta durant la dècada del 1910 i va assolir el màxim reconeixement amb el recull El caballero de la Muerte (1909). En una segona etapa que, segons diferents autors,[4] caldria situar entre 1907 i 1930, Carrere es dedicà fonamentalment a la novel·la curta, sovint publicada en revistes i centrada en dos temes: la bohèmia marginal, amb la descripció d'ambients sòrdids i misteriosos, i el costumisme madrileny.[5][6][7]
És recordat gairebé exclusivament per la seua novel·la de misteri La torre de los siete jorobados (La torre dels set geperuts) i per l'adaptació cinematogràfica que en va fer Edgar Neville.
Referències
Enllaços externs
Bibliografia
