Alumne de l'Scuola Normale Superiore de Pisa, es va graduar l'any 1937 amb Leonida Tonelli,[1] de qui va ser assistent des de 1938 fins a 1941, quan va ser mobilitzat per la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, l'any 1945, va reprendre la seva activitat a Pisa, fent cursos d'anàlisi matemàtica. El 1949 es va traslladar als Estats Units, primer a la universitat de Cincinnati (on va treballar amb Otto Szász i Charles Napoleon Moore) i després a l'institut d'Estudis Avançats de Princeton (on va treballar amb Marston Morse). El 1952 va guanyar el concurs per a la càtedra d'anàlisi de la universitat de Palerm i va retornar al seu país.[2]
A la ciutat siciliana va ensenyar fins al 1961 quan es va traslladar a Mòdena on va donar un impuls considerable al rellançament del seu Institut de Matemàtiques i a l'enfortiment de la seva biblioteca i del Seminari de Matemàtiques.[3]
És autor més de 60 articles científics sobre diferents camps de l'anàlisi.[4]
Vinti, Calogero «Emilio Baiada, necrologio» (en italià). Atti del Seminario Matematico e Fisico dell'Università di Modena, Vol. 33, 1984, pàg. ii-xiv. ISSN: 0041-8986.
Enllaços externs
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emilio Baiada» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
