 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. |
Emili Soler i Fors (Canet de Mar, 30 abril 1871 - Vilanova i la Geltrú, 22 novembre 1945) fou un pedagog i activista cultural.
Biografia
Nascut en el si d'una família de posició modesta, cursà els estudis de magisteri, aconseguint amb el número u de la seva promoció ingressar, als disset anys, com a mestre a l'escola d'Amposta.[1] El 1896 obtingué per concurs la plaça de mestre a l'escola de Mont-roig del Camp. Allí establí un sistema de pedagogia pràctica i viscuda, una escola activa i participativa,[2] i promogué la construcció, que s'encarregà a l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà, d'un nou edifici escolar —actualment la Casa de Cultura Agustí Sardà—, llavors un dels més innovadors de Catalunya,[3] aconseguint l'escolarització de la totalitat dels infants de Mont-Roig,[4] motius pels quals el 22 de març de 1910 se li concedí la Gran Creu de l'Orde d'Alfons XII.[1]
Va ser, també, un del promotors del Casino Agrícola i del Sindicat Agrícola Mont-rogenc, amb una secció de crèdit (caixa rural) per als seus socis.[2]
Posteriorment, fou designat inspector d'ensenyament a Barcelona, on hi romangué fins a la seva jubilació el 1941.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Soler Calucho, Emili. Emili Soler i Fors, un pedagog vocacional. Múrcia: Círculo Rojo, 01-2023. ISBN 978-84-1159-476-9.
- ↑ 2,0 2,1 Benach Pascual, Ernest. Pròleg a "Emili Soler i Fors, un pedagog vocacional", p. 11-12. ISBN 978-84-1159-476-9.
- ↑ «Ajuntament de Mont-Roig del Camp».
- ↑ «Ressò Mont-rogenc».
.jpg)
