Emil Lask (1875-1915) fou un filòsof austríac de l'escola del neokantisme que va distingir entre l'esfera del ser i l'esfera dels valors, intentant apropar la metafísica al realisme.[1] Aquest apropament no significa que rebutgi allò irracional, ja que segons ell existeix una realitat no sensible que dinamita l'oposició tradicional entre ser i no ésser.
La seva filosofia es troba influïda pel pensament de Heinrich Rickert i Edmund Husserl i al seu torn va influir en les obres de joventut de Martin Heidegger
Obres
- Fichtes Idealismus und die Geschichte Tübingen, 1902.
- Rechtsphilosophie a: Die Philosophie im Beginn des 20. Jahrhunderts. Festschrift für Kuno Fischer editat per Wilhelm Windelband, Heidelberg, 1907.
- Die Logik der Philosophie und die Kategorienlehre Tübingen, JCB Mohr, 1911.
- Gesammelte Schriften editat per Eugen Herrigel, Tübingen: Mohr, 1923-24 (3 volums); reimpressió: Jena, Scheglmann, 2002.
- Filosofia jurídica a The Legal Philosophies of Lask, Radbruch i Dabin traduït per Kurt Wilk (Cambridge, Mass.; Harvard UP, 1950; sèrie 20th Century Legal Philosophy, vol. IV), pp 1-42.
- La logique de la philosophie et la doctrine de les categories. Etude sur la forme logique et sa souveraineté París, Vrin, 2002[cal citació]
Referències
- ↑ DDAA. «Emil Lask». Encyclopaedia Herder. [Consulta: 17 agost 2014].