De caràcter xeròfit, són de les poques plantes que es fan a l'extremada aridesa de la regió, amb sòls petris i pluges infreqüents. Creixen en mates de troncs erectes i glabres de fins a 70 cm d'alçada, sense ramificacions visibles, que broten de dos o tres nodes basals. No tenen roseta a la base; les fulles són lineals i estretes, d'uns sis mil·límetres d'ample i fins a dinou centímetres de llarg, i amb formes variants depenent de les espècies.
Són hermafrodites, amb flors d'ambdós gèneres en espiga única. Aquesta pot fer 12 cm de llarg i 8 mm d'amplada i és erecta o corbada, amb diverses espiguetes i nodes interns densament pilosos. Les flors tenen tres estams i anteres de dos a tres mm de llargada; l'ovari és pilós.
(Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables)
(Els gèneres marcats amb dos asteriscs (**) són sinònims possibles)
Anthosachne Steud.,
*AsperellaHumb.,
BraconotiaGodr.,
CampeiostachysDrobow,
ChretomerisNutt. ex J. G. Sm., nom. inval.,
Clinelymus (Griseb.) Nevski,
*CockayneaZotov,
Crithopyrum Steud., nom. inval.,
CryptopyrumHeynh., nom. inval.,
×ElysitanionBowden,
*ElytrigiaDesv.,
**Festucopsis (C. E. Hubb.) Melderis,
GoulardiaHusn.,
GymnostichumSchreb.,
Hystrix Moench,
**KengyiliaC. Yen i J. L. Yang,
**PascopyrumÁ. Löve,
**PeridictyonSeberg i cols.,
PolyantherixNees,
**Pseudoroegneria (Nevski) Á. Löve,
*RoegneriaK. Koch,
Semeiostachys Drobow,
*SitanionRaf.,
SitospelosAdans.,
**StenostachysTurcz.,
TerrelliaLunell,
**Thinopyrum Á. Löve.[1]
Hibridacions
Espècies del gènere Elymus s'han hibridat amb varietats comercials d'altres cereals per obtenir noves varietats amb adaptacions a diversos factors ecològics limitants.[2]