Else Marie Friis

Plantilla:Infotaula personaElse Marie Friis
Biografia
Naixement18 juny 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Holstebro (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
FormacióViborg Katedralskole (en) Tradueix (–1966)
Universitat d'Aarhus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica i paleobotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànica, helminthologist (en) Tradueix, paleontòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Aarhus (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2020–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Paläontologische Gesellschaft Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaE.M.Friis Modifica el valor a Wikidata
Premis
IPNI: 20011720-2


Else Marie Friis (Holstebro, 18 de juny de 1947) és una paleobotànica, pteridòloga i botànica danesa.[1]

Biografia

L'any 1975 es va graduar a la Universitat d'Aarhus, amb especialització en geologia i en menor importància en botànica.[1] L'any 1980, va defensar i va obtenir el seu doctorat sobre l'estudi de les flores del Miocè Mitjà de la Dinamarca occidental.[2] En aquell temps era investigadora en el British Council, del Bedford College de Londres. L'any 1982 va treballar amb David Dilcher a Bloomington (Indiana). L'any 1987 fou nomenada professora de paleobotànica i cap del Departament de paleobotànica del Naturhistoriska Riksmuseet d'Estocolm. A partir del 1995, va ser professora visitant a la Universitat de Zuric.[3]

Ha realitzat recerques en el Museu Suec d'Història Natural sobre l'origen de les angiospermes (fanerògames), amb èmfasis en biologia reproductiva, filogènia i paleoecologia, amb l'estudi dels òrgans reproductius (flors, fruits, llavors, estams, pol·len) les plantes del Cretàcic (145-65 milions d'anys).[4] També ha investigat la història de l'ordre Gnetòfits.

Ha realitzat recerques en països com Suècia, els Estats Units, Portugal, el Kazakhstan, el Japó, el Brasil, la Xina i Alemanya.

És editora de la revista Grana. I té més d'un centenar de publicacions al seu nom en revistes com American Journal of Botany, Anals del Jardí Botànic de Missouri, Nature, Science, International Journal of Plant Sciences, Anals de Botànica, Botanical Journal of the Linnean Society, Philosophical Transactions of the Royal Society, Grana, Proceedings of the National Academy of Sciences i Botànica Sistemàtica. L'any 1987, juntament amb William Gilbert Chaloner, i Peter Crane van editar el llibre "L'origen de les angiospermes i les seves conseqüències biològiques", per Cambridge University Press.[5] A més d'ells, també treballa amb Kaj Pedersen Raunsgaard.

Algunes publicacions

  • else marie Friis, peter r. Crane, kaj raumsgaard Pedersen. 2001. Fossil evidence of water lilies (Nymphaeales) in the Early Cretaceous. 4 pp.
  • ----------------, ----------------, --------------------------. 1995. Appomattoxia ancistrophora gen. et sp. nov., a new Early Cretaceous plant with Similarities to Circaeaster and extant Magnoliidae. 11 p
  • ----------------. 1994. 'Virginianthus calycanthoides gen. et sp. nov. - a calycanthaceous flower from the Potomac group (Early Cretaceous) of eastern North America. 14 pp.
  • ----------------. 1988. Spirematospermum chandlerae sp. nov., an extinct species of Zingiberaceae from the North American Cretaceous. 6 pp.
  • ----------------, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 1986. 'Floral evidence for Cretaceous chloranthoid angiosperms. 2 pp.
  • ----------------. 1980]. Microcarpological studies of middle miocene floras of Western Denmark. Editor Aarhus Universitet, Det Naturvidenskabelige Fakultet

Llibres

  • else marie Friis, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 2011. Early Flowers and Angiosperm Evolution. Edición ilustrada de Cambridge University Press, 550 pp. ISBN 0521592836 en línea
  • catarina Rydin, else marie Friis. 2010]. A new early cretaceous relative of Gnetales: Siphonospermum simplex gen. et sp. nov. from the Yixian Formation of northeast China. Editor BioMed Central Ltd, 183 pp.
  • madeline Harley, else marie Friis. 2005. Spermatophyte pollen: Evolution, phylogeny and systematics. Proc. of a symposium XI International Palynological Congress, Granada, Spain 2004. Editor Taylor & Francis, 120 pp.
  • ----------------, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 2000a. Fossil floral structures of a basal angiosperm with monocolpate, reticulate-acolumellate pollen from the Early Cretaceous of Portugal. 14 pp.
  • ----------------, ----------------, ---------------------------. 2000b. Reproductive structure and organization of basal Angiosperms from the Early Cretaceous (Parremian or Aptian) of Western Portugal. 14 pp.
  • ----------------, ----------------, ---------------------------. 1999. Early Angiosperm diversification: the diversity of pollen associated with angiosperm reproductive structures in Early Cretaceous floras from Portugal. 38 pp.
  • ----------------. 1998. Kungl. vetenskapsakademien, Matrikel 1998/1999. Estocolmo: Kungl. Vetenskapsakademien. sid. 58. ISSN 0302-6558 Libris 3638900
  • ----------------, kaj raunsgaard Pedersen, peter r. Crane. 1992. Esgueiria gen. nov., fossil flowers with combretaceous features from the Late Cretaceous of Portugal. Volumen 41 de Biologiske skrifter. Editor Kongelige Danske videnskabernes selskab, 45 pp. ISBN 8773042315
  • ----------------, peter r. Crane, kaj raunsgaard Pedersen. 1991. Stamen diversity and in situ pollen of Cretaceous angiosperms. 28 pp.
  • ----------------. 1990a. Silvianthemum suecicum gen. et sp. nov., a new saxifragalean flower from the Late Cretaceous of Sweden. Volúmenes 36-37. Biologiske skrifter, Kongelige Danske. Editor Kongelige Danske videnskabernes selskab, 35 pp. ISBN 8773042056
  • ----------------, kaj raunsgaard Pedersen. 1990b. Structure of the Lower Cretaceous fern Onychiopsis psilotoides from Bornholm, Denmark. Editor Elsevier, 17 pp.
  • ----------------, peter k. Endress. 1990c. Origin and evolution of angiosperm flowers. Volumen 17 de Advances in botanical research. Editor Academic Press, 162 pp.
  • ----------------, peter r. Crane. 1989. Reproductive structures of Cretaceous Hamamelidae. 20 pp.
  • ----------------, ---------------, kaj raunsgaard Pedersen. 1988a. Reproductive structures of Cretaceous Platanaceae. Volumen 31 de Biologiske skrifter. Editor Royal Danish Academy of Sciences and Letters, 55 pp. ISBN 8773041882
  • ----------------, ---------------, ---------------------------. 1988b. Biologiske skrifter. Volúmenes 31-35. Kongelige Danske videnskabernes selskab. Editor Ejnar Munksgaard, 55 pp. ISBN 8773041882
  • ----------------, william gilbert Chaloner, peter r. Crane. 1987. The Origins of angiosperms and their biological consequences. Edición ilustrada, reimpresa de CUP Archive, 358 pp. ISBN 0521323576 en línea
  • ------------------, jytte r. Nilsson, niels Bohr, svend thorkild Andersen, harry john Betteley Birks. 1985a. Dose- and time-dependent effects of Actinomycin D on etrahymena: with special reference to nucleolar changes. Biologiske skrifter. Editor Munksgaard, 253 pp. ISBN 8773041467
  • ------------------. 1985b. Angiosperm fruits and seeds from the Middle Miocene of Jutland (Denmark). Biologiske skrifter. Editor Munksgaard, 165 pp. ISBN 8773041505
  • ------------------. 1975. Climatic implications of microcarpological analyses of the Miocene Fasterholt flora, Denmark. 13 pp.

Eponimia

Gènere
Espècies
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és E.M. Friis[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Else Marie Friis (1947 - )» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon.
  2. ↑ Friis, Else Marie. Microcarpological studies of middle miocene floras of Western Denmark.. Aarhus Universitet, Det Naturvidenskabelige Fakultet, 1980. ISBN 9780521323574. OCLC 873194510. 
  3. ↑ System. «Else Marie Friis - Naturhistoriska riksmuseet» (en anglès). www.nrm.se. [Consulta: 16 agost 2020].
  4. ↑ Friis, E. M.; Skarby, A. «Structurally preserved angiosperm flowers from the Upper Cretaceous of southern Sweden». Nature, vol. 291, 5815, 6-1981, pàg. 484–486. DOI: 10.1038/291484a0. ISSN: 0028-0836.
  5. ↑ Lemoigne, Yves «The origins of angiosperms and their biological consequences». Geobios, vol. 21, 1, 1-1988, pàg. 117. DOI: 10.1016/s0016-6995(88)80037-8. ISSN: 0016-6995.
  6. ↑ Nordic J. Bot. 19(2): 199 1999 (IK)
  7. ↑ Nordic J. Bot. 12(6): 689 1992 (IK)
  8. ↑ Kew Bull. 55(3): 683 2000 (IK)
  9. ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)