Va ser representada l'any 414 aC al Festival de Dionís,[1] en què va guanyar el segon premi.[2] A diferència de les obres anteriors de l'autor, no menciona la Guerra del Peloponès. En temps moderns, l'obra ha estat aclamada com una fantasia perfectament realitzada, remarcable per la seva imitació còmica dels ocells i per l'alegria de les seves cançons. És la més llarga de les obres conservades d'Aristòfanes i és un clar exemple convencional de la comèdia antiga.[3]
En el llenguatge d'Aristòfanes hi ha una sèrie de jocs de paraules, equívocs i frases fetes propis de la comèdia antiga i característics de l'autor. Se'n troben al llarg de la comèdia i especialment en punts culminants de la narrativa dramàtica, marcant un punt àlgid o servint com intensificació del sentit còmic d'un passatge en concret.[4]
Argument
Pisthetaerus, un atenès de mitjana edat, fuig fastiguejat per la inutilitat dels seus polítics i convenç el món dels ocells per crear una nova ciutat al cel, i d'aquesta manera obtenir el control de totes les comunicacions entre humans i déus i recuperar el seu lloc al cosmos com a divinitats. Ell és transformat extraordinàriament en una figura d'ocell i amb l'ajut dels seus amics, els ocells, i amb els consells de Prometeu, va reemplaçar Zeus com el poder eminent al cosmos. Els déus olímpics i els humans intenten impedir-ho debades.
Representacions
1982: King's College Classical society; grec original; representació commemorada a la pàgina web de King's College.
2009: Institut de Bellefonte Area, basada en una adaptació dels actors i el director.
2019: Sala Beckett, creació de La Calòrica a partir de l'obra d'Aristofanes. Direcció: Israel Solà i dramatúrgia de Joan Yago. Repartiment: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius.[5][6]
Aristòfanes. Comèdies, vol. IV: Els ocells. Lisístrata (en grec - català). Traducció: Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1973 (Escriptors grecs). ISBN 8472250644.[8]
Aristòfanes. Els ocells. Traducció: Cristián Carandell. segona edició. Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), 2007 (Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 60). ISBN 978-84-9803-254-3.
↑Plácido Suárez, Domingo «Los Festivales Dionisíacos: Entre el gozo, el dolor y la gloria». Revista Arys. Universidad Carlos III [Getafe (Madrid)], 13, 2015, pàg. 61-76.
↑Aristophanes. The Birds and Other Plays: The Knights/Peace/Wealth/The Assembly Women, 2003-09-25. ISBN 978-0140449518.
↑Boardman, John; Griffin, Jasper; Murray, Oswyn. The Oxford history of the classical world. Oxford University Press, 1986. ISBN 9780198721123.