Els fruits saborosos és un poemari de Josep Carner publicat l'any 1906 i compost per divuit obres d'extensió més aviat breu que va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'autor —és considerada la seva primera obra noucentista— i alhora és una fita dins del moviment del Noucentisme, juntament amb l'aparició del Glosari de Xènius a La Veu de Catalunya i el Cucut.[1]
Edicions
Josep Carner va iniciar Els fruits saborosos entre els anys 1903 i 1905, i la primera edició es va acabar d'imprimir l'1 de febrer de 1906 als obradors de Joaquim Horta.[2] Posteriorment, al llarg de la seva vida, Carner va publicar-ne dues edicions més, els anys 1928 i 1957 i que, segons les anàlisis literàries, són una de les exemplificacions més representatives de l'evolució de la seva tècnica poètica.
Si bé la primera edició l'any 1906 es caracteritzava per l'ús d'un català contemporani no normatiu, la de 1928 va requerir que Carner hi introduís uns canvis profunds per adaptar-la a la nova normativa de Pompeu Fabra i Poch. La de 1957, per la seva banda, acaba d'adoptar una tendència despersonalitzadora i s'emmarca en el seu darrer recull d'obres: l'antologia poètica Poesia, 1957.[3]
Estructura i anàlisi
En tots els poemes, el poeta se serveix d'un doble pretext: un, el fruit que dona títol a cada poema, i l'altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps. Al llarg del recull hi ha una determinada caracterització dels personatges d'acord amb el seu estadi vital —a la infantesa li correspon la innocència, a la maduresa la serenor i a la vellesa la resignació—, però tot sempre en una línia pretextual, amb un ús manipulat de l'idil·li clàssic en tots tres estadis. Aquesta manipulació té com a objectiu la fixació d'uns determinats valors morals que sempre són els mateixos: la previsió, el domini de la natura, el seny, la serenor, el control de les situacions, la família, el plaer que hi ha en les petites coses i en general tot l'ideari noucentista.[4]
Les composicions estan ordenades segons l'etapa vital a què pertanyen, i en totes el pas del temps està acceptat amb l'harmonia pròpia del classicisme. Així doncs, en els poemes sobre la vellesa, sempre hi prevaldrà l'aspecte positiu que possibilita la resignació i el fet de saber treure profit de les circumstàncies.
La mètrica predominant en Els fruits saborosos és el vers alexandrí amb cesura després de la sisena síl·laba, que remarca l'estructura classicista i alhora mostra el virtuosisme de la lírica carneriana.
D'altra banda, les referències a la cultura clàssica són nombroses en els noms dels personatges i el gust per l'ambientació mediterrània de les escenes, totalment contrària a l'ideari del Modernisme.
Referències
Enllaços externs
