L'escena presenta a l'emperador Flavi Honori alimentant els seus colomins, indiferents a la notícia que Roma ha caigut en mans dels invasors. Presenta un retrat condemnatori de l'emperador, per a qui la diversió de l'alimentació de l'aviram es va convertir en l'atenció seriosa i diària del monarca d'Occident, captiu en el seu propi palau, un estrany en el seu país, i espectador indiferent de la ruïna de l'imperi occidental, atacat i finalment conquerit pels bàrbars.[2]
En aquell moment, es diu que l'emperador Honori, instal·lat a Ravenna, va rebre el missatge d'un dels eunucs, evidentment, un guardià de l'aviram, que "Roma havia mort". L'emperador es va exclamar dient:" I no obstant això, acaba de menjar de les meves mans !", referint-se a una de les seves gallines anomenada Roma; l'eunuc escoltant les seves paraules, li precisa que era la ciutat de Roma la que havia mort a mans d'Alaric I, i l'emperador amb un sospir d'alleujament va respondre ràpidament: "Ah, bon amic, per un moment vaig pensar que era la meva gallina Roma la que havia mort". Tan gran, diuen, era la bogeria amb la qual estava posseït aquest emperador.
La història, probablement només una llegenda, va passar quan els visigots van envair Itàlia l'any 401 i Honori va fugir de Milà i va traslladar la cort imperial a la ciutat més defensable de Ravenna. Allà, envoltat de pantans protectors, va abandonar Itàlia per als bàrbars, que, segons Procopi, van destruir ciutats i van matar sense distincions de sexe ni edat.[2]
Descripció
Estudi previ per a aquesta obra
La pintura descriu l'emperador romàFlavi Honori alimentant unes gallines que són sobre la catifa que hi ha davant seu; els colors foscos de la catifa i la seva roba defineixen l'espai. A una certa distància d'ell, estan els seus consellers que reclamen la seva atenció, i que juntament amb l'assistent, van vestits amb túniques més pàl·lides.[4]
Waterhouse fa servir un recurs habitual en ell amb una composició amb una sola figura en oposició a un grup. La pintura no respecta fidelment la llegenda i aquí és un grup dels seus consellers i no un servent qui li porta les males notícies. Waterhouse incorpora subtils detalls com el gest impertinent de l'assistent del fons, amb la mà al maluc mentre darrere s'observen uns coloms volant a l'exterior. L'artista emfatitza la decrepitud imperial comparant Honori amb un posat encongit, amb el rostre a l'ombra enmig dels vapors del braser, en contraposició de la imatge d'August representat en l'estàtua al fons de la sala.[2]
.jpg)