És la sèrie més important que ha produït Hanna-Barbera, sent la primera en emetre's en horari de màxima audiència. Després de 166 episodis, va acabar el 1966 com la sèrie de dibuixos animats més llarga de la història en aquest horari, fins que va ser superada pels Simpson.[4]
El 2013, TV Guide va classificar The Flintstones com la segona sèrie de dibuixos animats de televisió més gran de tots els temps (després de The Simpsons).[5]
Visió general
L'espectacle està ambientat en una versió còmica de l'Edat de Pedra, però afegint funcions i tecnologies que s'assemblen a l'Amèrica suburbana de mitjan segle xx. Les trames s'assemblen deliberadament a les de les sitcoms de l'època, amb les famílies Picapedra i Terregam que entren en conflictes menors característics de la vida moderna.[6] L'espectacle està ambientat a la ciutat de l'edat de pedra de Rocadura[7] (Bedrock) (població 2.500). Es mostren dinosaures i altres animals no aviaris com a coexistents durant l'època dels homes de les cavernes, dents de sabres i mamuts llanosos.
L'historiador de l'animació Christopher P. Lehman considera que la sèrie pren el seu humor en part dels usos creatius de l'anacronisme. La principal és la col·locació d'una societat "moderna" del segle XX a la prehistòria. Aquesta societat s'inspira en la dispersió urbana desenvolupada en les dues primeres dècades de la postguerra. Aquesta societat compta amb electrodomèstics moderns, però funcionen mitjançant l'ús d'animals.[8] Tenen automòbils, però amb prou feines s'assemblen als cotxes del segle xx. Aquests cotxes són grans estructures de fusta i roca i no consumeixen combustible. Són alimentats per persones que corren mentre estan dins d'ells. Tanmateix, aquesta representació és inconsistent. En algunes ocasions, se sap que els cotxes tenen motors (amb efectes de so adequats), que requereixen claus d'encesa i gasolina. Fred podria entrar a una benzinera i dir: "Emplena-ho amb Ethel", que es bomba a través del tronc d'un mamut llanut marcat amb "ETHEL". Si el cotxe circula a peu o amb gasolina varia segons les necessitats de la història. Finalment, les cases de pedra d'aquesta societat estan ubicades en barris típics dels suburbis nord-americans de mitjan segle xx.[9]
Repartiment
Figures de Wilma, Fred, Dino i Pebles, al parc d'atraccions Harikalar Diyarı d'Ankara.Figures de Betty i Barney, al parc d'atraccions d'Ankara.
Fred Picapedra/ Pere Picapedra (Fred Flintstone a l'original) – Alan Reed i Henry Corden després de 1977
En català central, la veu de Fred Picapedra era de Joan Crosas, la de Wilma Picapedra era d'Àngels Gonyalons, Barney Terregam va ser interpretat per Jaume Lleal, i la de Betty Terregam va posar-la Mercè Segarra.[1][10] En valencià central aquests papers van ser interpretats respectivament per Felip Bau, Tica Grau, Miquel Benito i Montse Anfruns, però amb els noms dels personatges traduïts de la versió castellana.[11]
Episodis
Temporada
Episodis
Emissió original
Inici
Final
1
28
30 de setembre de 1960
7 d'abril de 1961
2
32
15 de setembre de 1961
27 d'abril de 1962
3
28
14 de setembre de 1962
5 d'abril de 1963
4
26
19 de setembre de 1963
12 de març de 1964
5
26
17 de setembre de 1964
12 de març de 1965
6
26
17 de setembre de 1965
1 d'abril de 1966
Música
El tema inicial i final dels crèdits durant les dues primeres temporades es deia "Rise and Shine". La melodia s'assemblava al tema d'obertura de Bugs Bunny, que també s'emetia a ABC en aquell moment, i pot haver estat la raó per la qual el tema va ser canviat a la tercera temporada.[12] A partir de la temporada 3, episodi 3 ("Barney l'Invisible"), el tema inicial i final dels crèdits era la coneguda "Meet the Flintstones", composta el 1961 per Hoyt Curtin, Joseph Barbera i William Hanna.[13] Aquesta versió es va gravar amb una Big Band de 22 instruments i els Randy Van Horne Singers. La melodia es creu inspirada per una part de la secció 'B' del Moviment 2 de la Moviment 2 de la Sonata per a piano núm. 17 de Beethoven, composta el febrer de 1801.[14] L'obertura "Meet the Flintstones" es va afegir més tard a les dues primeres temporades per a la sindicació. Les músiques de fons van ser acreditades a Hoyt Curtin durant les primeres cinc temporades del programa; Ted Nichols va agafar el relleu el 1965 per a la temporada final.[12] Molts episodis inicials utilitzaven músiques de fons compostes per a "Top Cat" i "The Jetsons". Els episodis de les dues últimes temporades van utilitzar músiques de fons de "Jonny Quest" per a les històries més aventureres.
Sèries derivades i pel·lícules per a televisió
L'espectacle es va reactivar a principis dels anys setanta amb Pebbles i Bam-Bam convertits en adolescents, i diverses sèries diferents i pel·lícules per a televisió (emeses principalment el dissabte al matí), amb uns quants que en horari de màxima audiència), incloent una sèrie que representa a Fred i Barney com a agents de policia, una altra que representa els personatges de nens, i encara d'altres amb Fred i Barney trobant-se el superheroi de Marvel ComicsLa cosa i el personatge de tira còmica de The Shmoo han aparegut al llarg dels anys. El programa original també es va adaptar a una pel·lícula d'acció en viu The Flintstones el 1994, i a una preqüela, «The Flintstones in Viva Rock Vegas», que la va seguir el 2000. A diferència de el seu programa germà The Jetsons (els dos programes van aparèixer en una pel·lícula crossover feta per a la televisió The Jetsons Meet the Flintstones, 1987).
Sèries originals
The Pebbles and Bamm-Bamm Show (1971–72) (una temporada)
The Flintstone Comedy Hour (1972–73) (una temporada)
The New Fred and Barney Show (1979) (una temporada)
The Flintstone Comedy Show (1980–82) (dues temporades)
The Flintstone Kids (1986–88) (dues temporades)
What a Cartoon! – presentant Dino: Stay Out! (1995) i Dino: The Great Egg-Scape (1997)
La tira còmicaThe Flintstones va començar a publicar-se el 2 d'octubre de 1961.[17] Il·lustrada per Gene Hazelton i Roger Armstrong, i distribuida per McNaught Syndicate, va publicar-se de 1961 a 1988.
Després que McNaught va deixar de treballar, "The Flintstones" va ser recollit per Editors Press Service i dibuixat per Karen Machette fins a finals dels anys noranta.[18]
The Flintstones Bigger and Boulder per Gold Key per 2 números a 1962 i 1966²
Cave Kids per Gold Key de 16 números a 1963–67, que representa aventures de nens ambientats a l'era dels Picapedra (amb números amb Pebbles i Bamm-Bamm)
The Flintstones at the New York World's Fair de Warren Publishing a 1964
The Flintstones Top Comics per Gold Key de 4 números a 1967
Permabooks va publicar The Flintstones featuring Pebbles a 19633
City Magazines va publicar 1 números de dimensions reduides (digest-sized) The Flintstones Mini-Comic el 19654
Charlton Comics va publicar diversos còmics d'Els Picapedra de 1970 a 1977:
The Flintstones and Pebbles de 50 números de 1970 a 1977
Pebbles and Bamm Bamm de 36 números entre 1972–76
Barney and Betty Rubble de 23 números entre 1973–76
Dino de 20 números entre 1973–77
The Great Gazoo de 20 números entre 1973–77
Brown Watson va publicar 1 annual The Flintstones Annual el 1976
Marvel Comics va publicar 9 números d'Hanna-Barbera's The Flintstones entre 1977–79
The Flintstones Christmas Party issue #1 in 1977
Marvel també va publicar 11 números de The Flintstone Kids, mostrant els personatges com a nens, a la seva impremta Star Comics entre 1987–89
Harvey Comics va publicar diversos còmics d'Els Picapedra de 1992 a 1994:
The Flintstones de 13 números, 1992–94
The Flintstones Big Book de 2 números, 1992–93
The Flintstones Giant Size de 3 números, 1992–93
Pebbles and Bamm-Bamm de 3 números, 1993–94
The Flintstones Doublevision 1 números el 1994
Archie Comics va publicar un títol de The Flintstones de 22 números, 1995–97
DC Comics va publicar un títol The Flintstones and the Jetsons de 21 números, 1997–99
DC també va publicar una sèrie de 12 números de contingut més madur i satíric The Flintstones per Mark Russell i Steve Pugh el 2016–17[19]
Notes:
¹ Els 5 números de Dell porten els números 2–6, la primera història d'Els Picapedra de Dell es va produir a Dell Giants nº 48, 1961. Els 54 números de Gold Key continuen la numeració del 7 al 60
² Els dos números són identics i una reimpressió de sèrie anteriors de Gold Key 3The Flintstones featuring Pebbles és en part material nou i en part reimpressió. És la primera aparició de Pebbles fora de les sèries de televisió 4Flintstones Mini-Comic va ser un suplement d'un número de Huckleberry Hound Weekly
↑"1961 Timeline, October 2: The Flintstones spins off into newspapers in a new comic strip illustrated by Gene Hazelton and Roger Armstrong." American Comic Book Chronicles: 1960–64 per John Wells, TwoMorrows Publishing, 2012, Pàgina 43.
