Els Cortals d'Encamp, o simplement els Cortals, és un llogaret pirinenc de la parròquia d'Encamp al Principat d'Andorra. Està situat en una vall o coma enlairada a l’esquerra de la Valira d'Orient. Les aigües del riu dels Cortals davallen dels vessants de l’Alt del Griu (2.850 m), de la cresta de Pessons (pics d’Ensagents i de Cubil) i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.[1] Els Cortals estan situats al mig d'una ampla coma o vall muntanyenca, amb prats de dall i pastures on també hi ha escampades diverses cases, xalets i bordes.[2]
Bosc del Tosquer
Pic dels
Maians
Tossa de la Llosada
Riu de les Pardines
Encamp
Collada d'Enradort
Roc del Quer
Ensagents
Coma
dels Llops
Alt del Griu
Emportona
La coma dels Cortals limita a orient amb el coll dels Cortals (2.441 m) o de Redort (Enradort en alguns plànols) i el coll de la Devesa que la comuniquen amb l’alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira a prop de la Mosquera (Encamp), juntament amb els rius d’Ensagents i dels Agols.[1] És un lloc de pasturatges important. A 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli principal (originari) dels Cortals d’Encamp, a prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagents, s’alça (1.804 m) l’antiga església preromànica de Sant Jaume dels Cortals[3][4]
Els Cortals d'Encamp han canviat progressivament el seu paisatge en les darreres quatre dècades (1980-2020), seguint la transformació generalitzada cap al turisme. A més a més de les noves infraestructures turístiques establertes, ha augmentat el nombre de cases i d'apartaments turístics a la zona.[5][6]
Topònim
Els "cortals" són l'aglomeració típica de bordes a Andorra i altres indrets del Pirineu català.[7] "Als Cortals (d'Encamp) hi ha, escampades pels prats, antigues bordes per a guardar-hi el fenc, patates o sègol [...] on s'hi passava l'estiuada guardant el ramat o fent la collita".[8]
↑2020 Informe econòmic (PDF). 26. Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra; Andorran Banking, 2021, p. 85-119. ISBN : 978-99920-3-304-3.
↑Centre de Rcherche Scientifique de Chypre. Recueil de Travaux. Librairie Droz, Societé de l'École es Chartes, 1932, p. 289. ISBN 260004521X, 9782600045216.