Eloy Bullón Fernández

Plantilla:Infotaula personaEloy Bullón Fernández
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 maig 1879 Modifica el valor a Wikidata
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1957 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
27 d'abril de 1907 – 15 de setembre de 1923
- →
CircumscripcióSequeros
  Governador civil de la província de Madrid
16 de març de 1922 – 10 de novembre de 1922
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista i advocat
OcupadorUniversitat Central (1907–)
Universitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAntonio Domínguez Ortiz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eloy Bullón Fernández (Salamanca, 11 de maig de 1879 Madrid, 4 de març de 1957) va ser un historiador de la filosofia i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era fill de l'advocat i polític Agustín Bullón de la Torre (1845-1928, diputat a Corts i governador civil. Es va casar amb Beatriz Mendoza Esteban, sisena Marquesa de Selva Alegre i tercera comtessa de Montalbán.

Va estudiar al Seminari Conciliar Central de Salamanca i tenia només 17 anys quan en 1897 publica el seu primer llibre: El alma de los brutos ante los filósofos españoles, que signa com «Eloy Bullón... del Seminari Conciliar Central de Salamanca».

Va fer estudis de Dret i Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. El 1901 guanya l'oposició al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El 1906 és Catedràtic d'Història d'Espanya de la Universitat de Santiago de Compostel·la, passant d'allí a la de Valladolid i el 1907 catedràtic de Geografia política i descriptiva de la Universitat Central, a Madrid.

En l'àmbit polític, des de les eleccions generals espanyoles de 1907 és diputat en Corts pel districte de Sequeros (Salamanca), com a liberal conservador.[1] En la Dictadura de Primo de Rivera va ser Director General de Primer Ensenyament; després, Subsecretari d'Instrucció Pública i governador civil de Madrid. Des de 1928 fou membre de l'Acadèmia de la Història; des de 1935 de la de Ciències Morals i Polítiques i des de 1945 de la de Jurisprudència i Legislació. De 1930 a 1931 fou president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i estudià les edicions de Miquel Servet sobre la Geografia de Ptolemeu.[2]

Obres

  • De los orígenes de la filosofía moderna. Los precursores españoles de Bacon y Descartes. Imprenta de Calatrava, Salamanca 1905
  • Un colaborador de los Reyes Católicos: El Doctor Palacios Rubios y sus obras, Ramona Velasco, Madrid 1927
  • Sobre critica histórica: la oscuridad en lo presente. Tipografía de Archivos, Madrid 1932,
  • Reformas urgentes en la enseñanza de la Geografía, Madrid 1941.
  • Florecimiento de los estudios geográficos en Andalucía en la época de Carlos V, Madrid 1942.

Referències

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Fra Guillermo Antolín y Pajares
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 14

1928 - 1957
Succeït per:
Miquel Batllori i Munné
Precedit per:
Joaquín Ruiz Jiménez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 30

1934-1957
Succeït per:
Ángel González Álvarez